Resultats de la cerca
Es mostren 1408 resultats
Exercici físic i aparell respiratori
Durant l’exercici físic el funcionament de l’aparell respiratori experimenta una sèrie de modificacions destinades, en conjunt, a facilitar l’ingrés d’oxigen des de l’aire ambiental fins a la sang i la sortida de l’àcid carbònic, ja en forma de diòxid de carboni, en un sentit invers Aquestes modificacions, que comencen a tenir lloc al cap d’uns pocs segons d’iniciat qualsevol tipus de treball muscular, només es mantenen si s’activa el mecanisme aeròbic d’obtenció d’energia per part del teixit muscular D’altra banda, aquestes modificacions, que són desencadenades per diversos mecanismes de…
Beneficis de l’exercici físic en l’aparell cardiovascular
La pràctica d’exercici físic pot ésser molt beneficiosa per a l’aparell cardiovascular Tanmateix, per tal que això s’esdevingui efectivament, és imprescindible que l’exercici físic que es dugui a terme sigui de tipus aeròbic —o, el que és el mateix, de resistència—, i d’altra banda, que es practiqui amb regularitat De manera més concreta, les activitats o esports més adequats per a aconseguir aquest objectiu són aquells en què estan implicats molts grups musculars, i en els quals no cal desenvolupar molta força, com ara la marxa, el jogging , el ciclisme, la natació, l’esquí o la majoria dels…
milratlles
Indústria tèxtil
Relleu format per ratlles més o menys pròximes les unes a les altres, emprat per a fer moletes destinades a l’estampació de fons llisos o a l’obtenció de ratllats d’un dibuix d’estampar.
galvanoplàstia
Tecnologia
Tècnica per a l’obtenció d’objectes metàl·lics per electroformació (electròlisi) a partir de models (motlles) que actuen com a negatiu de l’objecte i que després hom separa, totalment o parcialment, de la peça obtinguda.
El motlle ha d’ésser constituït per un material químicament inert, indeformable en les condicions de l’electròlisi i que pot ésser conductor o no en aquest segon cas hom ha de preparar prèviament la superfície del motlle per tal que esdevingui conductor Els materials més emprats en la construcció de motlles són, d’entre els conductors, l’acer, el níquel, el coure, el llautó, l’alumini i el zinc, i d’entre els no conductors, les resines epoxi, les resines viníliques, el guix, la cera i la fusta
patata
Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
autotípia
Disseny i arts gràfiques
Modalitat de reproducció que es caracteritza per l’obtenció de mitges tintes a base de punts de mida diferent mitjançant la interposició d’una trama entre l’objectiu i la placa sensible d’una màquina fotogràfica.
És anomenada també gravat directe o trama Fou inventada el 1882 per l’austríac Georg Meisenbach 1841-1912
time-lapse
Fotografia
Tècnica fotogràfica basada en l’obtenció d’una seqüència de fotografies d’una mateixa escena, amb el mateix enquadrament i a intervals regulars de temps, i a reproduir-les posteriorment com si es tractés d’una pel·lícula.
Els time-lapse s’utilitzen sobretot en muntatges audiovisuals per a transmetre la sensació del pas del temps
procediment additiu
Cinematografia
Procediment d’obtenció del color en cinema en el qual la bicromia o la tricromia són aconseguides per síntesi additiva, sigui per mitjans fotoquímics o òptics, o per superposició a la pantalla d’imatges de diferents colors.
aliment alterat
Alimentació
Aliment que durant el procés d’obtenció, manipulació, transport o emmagatzematge ha sofert, per causes no provocades intencionadament, canvis en el seu valor organolèptic o nutritiu, que el fan inepte per al consum a què és específicament destinat.
L’alteració pot ésser motivada per accions químiques corrosió d’envàs, oxidacions, reaccions entre components, físiques humitat, temperatura, radioactivitat i biològiques microorganismes, insectes, rosegadors La ingestió d’un aliment alterat pot ésser en molts casos un mitjà de transmissió de malalties o de provocació de trastorns orgànics L'alteració d’un aliment queda definida legalment i tècnicament en no complir les especificacions sanitàries del codi alimentari vigent Les investigacions de la ciència dels aliments s’esforcen a disminuir cada dia més els riscs d’alteració
cineradiografia
Pel·lícula cinematogràfica de les imatges radiogràfiques que, a més de l’estudi funcional, permet l’obtenció de nombroses imatges dels fenòmens, per ràpids que siguin, com, per exemple, la deglució o el pas de contrast pels conductes circulatoris.
Les primeres cineradiografies foren intentades el 1896 per Mac Intyre, de Glasgow, i després per molts investigadors, entre els quals destaquen Reynolds 1925, de Glasgow, i Janker 1930, de Bonn, que no passaren del període experimental a causa de la pobresa de llum de les pantalles radioscòpiques i de la dificultat d’obtenir radiografies directes a una cadència ràpida La cineradiografia clínica actual ha estat possible gràcies al descobriment de l’intensificador electrònic de la imatge Roentgen, que acreix de tres mil a sis mil vegades la lluminositat de la imatge radioscòpica Essencialment…