Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
reineta meridional

Reineta meridional
Jihne Ben Hassine (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Granota de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, similar a l’Hyla arborea, però una mica més grossa (fins a 6 cm), molt esvelta, amb les potes posteriors molt llargues i coixinets terminals a tots els dits.
És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya
colltort
Ornitologia
Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 cm de llargada, cua llarga i arrodonida, bec curt, recte i punxegut, potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere, i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
És ocell emigrant que a l’estiu habita al centre i al sud d’Europa, i a l’hivern emigra a l’Àfrica Sovintegen en els boscs de fulla caduca, nien en forats d’arbres i es nodreixen de formigues que atrapen amb la llengua, llarga, viscosa i protràctil Quan es veuen en perill reaccionen d’una manera característica, torçant el coll fins a tocar la cua amb el bec
hirundínids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen el cos prim, el cap aplatat i ample, el bec curt, ample i punxegut, el coll curt, les ales llargues i punxegudes, les potes febles i curtes i la cua forcada.
Comprèn les formes conegudes amb els noms d' orenetes i roquerols Al plomatge, que és poc vistós, presenten nou rèmiges primàries i dotze rectrius Són gregaris, insectívors i només es paren a terra per arreplegar els materials amb els quals construir el niu Hom els distribueix en 72 espècies, compreses en 20 gèneres, dels quals cal destacar Hirundo, Delichon, Riparia, Petrochelidon i Progne Habiten arreu del món, a excepció dels pols, Nova Zelanda i les zones desèrtiques
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
graula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la zona que comprèn la base del bec nua, el plomatge negre, les cuixes notablement plomoses, les potes negres i el bec negre grisenc.
És gregari i omnívor, amb preferència pels vegetals Habita a l’Europa central i en una part de la septentrional, i hiverna a l’Europa meridional i l’Àfrica septentrional
correcamins
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes
, de la família dels cucúlids, d’uns 60 cm, potes molt llargues (d’uns 50 cm o més) amb quatre dits, plomatge gris esquitxat de blanc, bec recte i prim, ales curtes i cua llarga.
S'alimenta bàsicament de rèptils Vola amb dificultat, però és un excellent corredor ateny els 35 km/h Habita en els deserts del sud-oest dels EUA i de Mèxic
espalàcids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de forma arrodonida, potes curtes i proveïdes d’ungles, cua molt curta, cap aixafat, musell en forma de pala, ulls coberts de pell i amb el sentit de l’oïda sense orelles.
Estan adaptats a la vida subterrània i per això són uns formidables excavadors Inclou un sol gènere, Spalax , o rates talp, amb un cert nombre d’espècies distribuïdes pel sud-est d’Europa, l’oest d’Àsia i el nord d’Àfrica
Les creus dels monestirs de Santa Maria de Vilabertran i Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…
Sant Salvador de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant amb la capçalera, un dels elements més interessants de la construcció F Tur L’església parroquial de Sant Salvador de Bianya centra l’agrupació de masos esparsos que formen el nucli homònim, situat a la capçalera de la Vall de Bianya, sobre la carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau de Seguries per la Vall de Bianya i el coll de Capsacosta, ones conserven importants vestigis del camí romà i medieval Mapa 256M781 Situació 31TDG506777 Hom hi pot anar, doncs, per l’esmentada carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau…
Els quiròpters: ratpenats
El grup dels quiròpters del grec kheír , mà, i pterón , ala es caracteritza perquè és l’únic ordre de mamífers totalment adaptat al medi aeri, gràcies a la transformació dels seus membres anteriors en ales Aquests animals realitzen un veritable vol batut, molt més perfeccionat que el de certes espècies de mamífers tropicals que només són capaces de planar No obstant això, els ratpenats no han assolit el grau d’adaptació al vol aconseguit pels ocells una de les seves principals diferències respecte d’aquests és la manca d’estructures alars que siguin fàcilment regenerables en cas de produir-se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina