Resultats de la cerca
Es mostren 1660 resultats
Slobodan Milošević

Slobodan Milosevic
© Intern. Comittee to Defend Milosevic
Política
Polític serbi.
Dirigí el Banc de Belgrad 1978-83 El 1984 presidí la Lliga Sèrbia dels Comunistes que rebatejà com a Partit Socialista i el 1988 fou elegit president de Sèrbia reelegit el 1990 i el 1992, càrrec des del qual maldà per imposar l’hegemonia sèrbia a la Federació, tot servint-se del projecte expansionista de la Gran Sèrbia, que el portà, entre altres mesures, a suprimir l’autonomia a Kosovo i la Vojvodina 1990 i a bloquejar l’accés a la presidència de Iugoslàvia del croat Stipe Mesić 1991 Davant del desmembrament de Iugoslàvia, donà suport a les milícies sèrbies fora de la República Sèrbia, que…
Sureda
Família d’artistes.
Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni…
Sabran
Llinatge llenguadocià, un dels més importants de Provença, on foren barons d’Ansoís i Belldinar, i comtes d’Ariano, Apici i Àscoli al regne de Nàpols.
Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa El genearca documentat és Guillem I de Sabran mort després del 1099, que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada El seu fill Guillem II de Sabran mort després del 1158 fou pare de tres fills Guillem de Sabran , que formà la línia dels conestables de Tolosa Rostany i Guerau I Amic Rostany de Sabran fou pare de Ramon I o Raimon de Sabran , senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell…
Francisco Serrano y Domínguez
Història
Militar
Militar i polític andalús.
Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-lo de Madrid…
Castell de Creixell (Borrassà)
Art romànic
El castell de Creixell, situat a la frontera entre els comtats de Besalú i d’Empúries, tingué un paper important en l’edat mitjana central L’any 1110, el comte de Besalú féu una convinença o pacte feudal amb diversos senyors, amb relació al “ castro de Crexello ” i a l’honor de Gausbert de Creixell, que el comte havia donat a Pere Ramon de Mata, que, segons Pere Català, sembla que era senyor del castell de Mata o Mataró Així mateix, el cavaller Guillem de Creixell, documentat el 1087 al costat del comte de Barcelona, ja devia ésser senyor d’aquest lloc L’any 1121 s’esdevingué un litigi entre…
Castell de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
El lloc de Lavit s’esmenta des de l’any 954 El castell apareix documentat l’any 956 en la venda d’un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l’any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència Els Santmartí posseïren l’alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament del 1180 només esmenta els béns que té al castell de Lavit Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del…
Eduard Soler i Estruch
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, erudit i divulgador de la cultura valenciana.
Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i amb el…
, ,
Eliezer ben Yĕhudà
Lingüística i sociolingüística
Activista sionista, periodista i lexicògraf jueu, de nom de naixement Eliezer Yitzhak Perlman.
Pertanyent a una família hassidita , fou criat per un oncle que, als 13 anys, l’envià a estudiar a una escola rabínica Influït tanmateix per la Haskalà, la tradició illustrada del judaisme, en fou expulsat al cap d’un any Una família benestant li finançà els estudis, dels quals les llengües foren una part important Al mateix temps, es convertí en un sionista convençut El 1878 anà a París a estudiar medicina i signà el seu primer article en hebreu, un allegat en favor de l’emigració de la diàspora a Palestina, com Eliezer ben Yĕhudà, nom que des d’aleshores utilitzà en la seva activitat…
Quincy Jones
Música
Productor, arranjador, compositor, trompetista i pianista nord-americà.
Arrelat en el món del jazz , estudià becat al Berklee College of Music, i feu la primera gira amb l’orquestra de Lionel Hampton el 1951 Simultàniament començà a treballar com a arranjador independent, prestant els seus serveis a molts músics, entre els quals hi hagué Clifford Brown, Count Basie, Cannonball Adderley, Jay McShann, Dizzy Gillespie i d’altre El 1956 realitzà una gira com a trompetista en la big-band de Dizzy Gillespie, i enregistrà, a nom seu, This is how I feel about jazz L’any següent signà un contracte amb la discogràfica Mercury i la seva distribuïdora francesa Barclay, que…
,
Alexandre Farnese

Alexandre Farnese
© Fototeca.cat
Història
Duc de Parma i de Piacenza (Alexandre I) (1586-92).
Militar al servei de la corona de Castella Fill d’Octavi I de Parma i de Margarida d’Àustria, filla natural de Carles V, es casà amb Maria de Portugal 1565, i a les ordres de Joan d’Àustria combaté a la batalla de Lepant 1571 Amb els terços d’Itàlia es traslladà als Països Baixos, on Joan d’Àustria era governador durant una brillant campanya obtingué la victòria de Gembloux 1578 i recuperà les províncies catòliques del sud Joan d’Àustria el nomenà general en cap de l’exèrcit i governador dels Països Baixos, càrrec que li confirmà el rei en morir aquell 1578 Procurà de restablir la disciplina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina