Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El llibre, dedicat a Víctor Català, l’única escriptora jove a qui admirava i per qui se sentia comprès i estimat, consta de quinze capítols ordenats de manera cronològica i escrits en forma de cartes adreçades a la seva amiga Caterina Albert Comencen en els anys d’adolescència i primera joventut, amb la iniciació a les lletres, i s’acaben el 1906, amb la redacció de la darrera novella i tres anys després de conèixer l’escriptora que l’animà a continuar la seva obra en els anys difícils de la marginació noucentista de la novella Per tal d’alleugerir la redacció…

Vida Era fill del violoncellista Joseph Weigl, membre de l’orquestra dels Esterházy sota la direcció de J Haydn i també de les del Kärtnertortheater i la Hofkapelle La família s’establí a Viena l’any 1769 i, després de la seva instrucció bàsica amb el pare, el jove Weigl es formà musicalment amb JG Albrechtsberger A setze anys escriví la seva primera òpera, Die unnütze Vorsicht 'La inútil precaució', per a un teatre de marionetes, obra que el 1783 fou representada al Burgtheater gràcies a la influència d’A Salieri El baró Van Swieten començà a invitar-lo regularment a les seves audicions…

Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

El seu coneixement resta dificultat pel fet que l’època daurada de la cultura homònima no coincideix amb l’època en què han estat fixats els testimoniatges escrits mentre que la primera és la de la sobirania incaica, la segona correspon al de la dominació estrangera castellana això fa que tot el que sabem resti sotmès a la violència deformadora que envoltà l’enderrocament de l’estat incaic Amb tot, una part ha pogut sobreviure a l’ensulsiada política i religiosa de la cultura incaica les composicions que ens han arribat per mitjà dels cronistes primerencs són de caire religiós, històric i…

Situat al peu de la muntanya de Montjuïc i també conegut com Palau dels Esports , fou dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat l’any 1955 Fou construït per disputar diverses competicions dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Pavelló de titularitat pública, originalment tingué una capacitat per a 8000 espectadors i fins l’any 1971 fou seu de les seccions de basquetbol, handbol i hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, que a partir de llavors es traslladaren al Palau Blaugrana Després dels Jocs Mediterranis acollí alguns dels principals esdeveniments esportius de Barcelona…

Vida i obra S’inicià amb collaboracions a les revistes Joventut Catalana 1924-25,  Flames Noves  1926-27 i  La Dona Catalana 1926-29 Com a periodista establí un estil formal i directe en els seus articles per a descriure els canvis en els costums i les relacions socials que resultà innovador Fou redactora d’ Imatges  1930,  La Nau  1929-31, La Publicitat 1930-11,  La Rambla  1930-36, amb la secció “Film&Soda” 1930-32,  L’Opinió  1932-33, amb la “Pàgina Femenina” i  La Rambla de Catalunya  1936, entre d’altres Després de la Guerra Civil s’exilià a França amb el seu marit, i el 1945…

Visqué a París des d’infant Després la Segona Guerra Mundial inicià la trajectòria com a actriu i començà a relacionar-se amb els ambients artístics i intellectuals de París Portà una existència bohèmia i conegué Sartre, Simone de Beauvoir, Camus, Merleau-Ponty, Boris Vian i altres intellectuals que determinaren la seva trajectòria Es convertí, per la proximitat amb aquests ambients, la seva joventut i les seves inquietuds, en una musa de l’ existencialisme El 1949 debutà com a cantant de cabaret interpretant poemes i cançons d’autors com ara Jacques Prévert, Raymond Queneau, Françoise Sagan…

Es llicencià en dret i criminologia, i els anys cinquanta, sota pseudònims diversos, publicà novelles de gènere westerns , terror, etc L’any 1967 publicà El cazador , la seva primera novella ja en un estil propi, en la qual posa de manifest una acusada inclinació per la paràbola, el grotesc i les situacions absurdes, motiu pel qual sovint hom n’ha indicat la influència de Kafka A banda de la novella esmentada, és autor també de Ceguera al azul 1969, El unicornio 1971, Los enemigos 1974, El castillo de la carta cifrada 1979,…

Vida i obra El 1896 es traslladà amb la seva família a Barcelona Interromputs els estudis de medicina, es llicencià en dret el 1912 Amic i secretari del financer i polític Antoni Borrell i Folch, en aquests anys viatjà molt per Europa El 1914 s’establí com a advocat a Terrassa, i, més tard, a Barcelona El 1932 fou nomenat jutge municipal, càrrec del qual quedà separat el 1939 Com a jurista publicà  Formulari jurídic català 1934 Com a escriptor, el seu primer llibre és Narracions extraordinàries 1915, una sèrie de relats influïts per Edgar Allan Poe, que fou continuada amb dues altres sèries…