Resultats de la cerca

Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves Antologia poètica universitària S’hi han publicat els premis Ossa Menor i Carles Riba i també autors com Carles Riba, Josep Vicenç Foix, Màrius Torres, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Tomàs Garcés, Pere Quart, Agustí Bartra, etc N’han aparegut uns cent cinquanta títols 1986 i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa

Fou elegit pel clericat local i pels comtes, amb l’assentiment de l’arquebisbe d’Auish, intervenció que no s’explica, car era vigent la dependència de Narbona S'ocupà en la defensa dels béns de la catedral i en la construcció de murs i torres de la ciutat Presidí el judici entre el vescomte Udalard I i el seu fill Guislabert futur bisbe contra l’abat de Sant Cugat, que guanyà aquest darrer

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936

El 1707 fou concedit, d’altra banda, per Felip V de Castella a Cristóbal de Moscoso y Zayas mort el 1749, comte de Las Torres de Alcorrín i primer duc d’Algete, virrei de Navarra, en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705 La senyoria de l’Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III, fill de Felip V El títol ha passat als Osorio, ducs d’Alburquerque

Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals

Torre de defensa bastida en la partida dels Teixells, a l’indret de l’actual mas Sant Rafael o dels Teixells De la torre medieval, no se’n té cap constància documental i fou substituïda per una nova torre al segle XVI El mas Sant Rafael és un mas fortificat d’estil renaixentista que conserva dues torres Durant l’edat mitjana, Teixells formà un petit terme autònom, bé que dependent del de Cambrils

La recerca de referències documentals pel que fa a aquesta torre ha estat infructuosa Això no obstant, en els seus orígens podia haver estat una de les moltes torres de defensa del pla de Barcelona en època medieval Situada a Sarrià, en el camí vell que anava cap al monestir de Pedralbes, encara avui es poden contemplar les restes d’una torre circular que fou restaurada el 1888 i que pertangué a la família Alòs

Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve 1979 Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina 1943 i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona 1949 Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una collecció particular de més de 17000 volums Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Quart baró de les Quatre Torres Comte consort de l’Asalto i gran d’Espanya Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de cultos en España 1875 i El blasón de Tarragona 1891, entre d’altres Formà part de la Comissió Provincial de Monuments de la Província de Tarragona i collaborà en la restauració del monestir de Poblet Per les seves activitats politiques residí a Madrid Fou pare de  Ramon de Morenés i García-Alessón

Bibliotecària i llicenciada en filosofia Collaborà a “Sigronet”, “El Noi Català”, “ La dona catalana” i “Art i Lletra”, i escriví especialment contes i peces teatrals a “Cavall Fort”, on collaborà a partir del 1964 Dedicada a l’ensenyament i a la literatura juvenil i infantil, és autora de Les presoneres de Tabriz 1967, premi Folch i Torres, Les orenetes 1967, Perot Jutglar 1968, Jaume el Conqueridor 1973 i Viatge per la història de Catalunya 1975