Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
Roques de restes: fòssils i sediments
Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…
les Corts

Campanar de l’església del Remei, al barri de les Corts de Barcelona
© C.I.C.-Moià
Barri
Districte, barri i antic municipi de Barcelona
, al qual fou agregat el 1897.
D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…
Francesc de Paula Maspons i Anglasell
Història del dret
Literatura catalana
Esports de muntanya
Dret
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…
, , ,
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…
caça

Caçador de perdius, acompanyat per gossos de caça (Composicio de Jaume Pahissa)
© Fototeca.cat
Caça
Acció de caçar.
La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes Durant el Paleolític i l’Epipaleolític constituí la font essencial de l’alimentació, complementada amb la recollecció de vegetals i la captura d’animals petits A partir de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, a l’època neolítica, vers el 7000 aC, fou encara durant segles un complement important, tant com a aliment com per l’aprofitament de les pells Era feta amb trampes, per a les bèsties més grosses, i amb armes La gran majoria dels pobles primitius actuals combinen la caça amb els productes agropecuaris Les àrees de…
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que…
alquímia

Símbols dels alquimistes
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…
Sant Pere de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, es dreça al bell mig d’un planell enlairat estès a la banda oriental del terme i molt proper al termenal d’Avinyó Long 1°55’18” - Lat 41°50’25” Vista de l’església amb la capçalera, a llevant, bellament ornamentada amb arcuacions i bandes llombardes La foto fou feta el setembre de l’any 1979 quan s’estaven acabant els treballs de restauració duts a terme per membres del FAES F Junyent-A Mazcuñan Panoràmica amb l’església des del cantó de llevant durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Per…
Sant Cristòfol de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure la façana amb el campanar, fruit d’una reforma duta a terme el segle XVII És una petita nau rematada, vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l’eix sensiblement desviat, que constitueix un exemplar singular dintre el conjunt d’esglésies romàniques de Catalunya A Mazcuñan-F Junyent La capella dona nom a la petita barriada de Sant Cristòfol, situada a la banda nord-occidental del terme, delimitada vers llevant per les serrades agulles montserratines Long 1°49’09” — Lat 41°38’20” Hom hi pot anar per la carretera de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina