Resultats de la cerca
Es mostren 41625 resultats
Climent de Roma
Cristianisme
Personatge important de la comunitat cristiana de Roma.
La llista de successió episcopal feta per Ireneu vers el 180 el presenta com a bisbe de Roma, en una època que la jerarquia romana no era certament constituïda El Pastor d’Hermes esmenta un Climent “a qui pertoca de dur les cartes a les comunitats foranes” Llevat d’això, no se'n sap res més sinó que escriví en nom de la comunitat de Roma una Epístola als corintis , en ocasió d’una dissensió interna en aquella església L’autor fa apellació al record de Pere i Pau en la seva estada romana, i sosté l’origen apostòlic del càrrec eclesiàstic de prevere L’escrit és tot…
Luis Carrillo de Toledo y Chacón
Història
Lloctinent de València (1605-15).
Primer comte i marquès de Caracena i primer comte de Pinto Havia estat virrei de Navarra i governador de Galícia Fou membre del consell d’estat Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València decret del 22 de setembre de 1609 poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs Dirigí les operacions d’embarcament en tres mesos en sortiren més de 116 000 fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejat pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola…
Ramon Descatllar
Cristianisme
Bisbe d’Elna i de Girona.
Fill de Ponç Descatllar i de Móra Monjo i abat de Ripoll 1383-1408, designat per Urbà VI 1383-84, no es pogué possessionar de l’abadia fins a la mort de Pere III 1387, que, el 1386, l’havia lliurada a Pere Batet Durant el seu abadiat hom acabà de construir el claustre de Ripoll Es passà al partit de Benet XIII, el qual, a la mort del cardenal Jaume d’Aragó 1396, el nomenà administrador perpetu de Montserrat Promogut 1408 a la seu episcopal d’Elna, el mateix any fou traslladat a la de Girona Tanmateix, no residí a les seves diòcesis, sinó que el papa el retingué…
còpula
Música
Al segle XII, resolució conclusiva consistent en la unió -sentit originari del terme llatí copula -, de les dues veus en un interval perfecte, ja sigui l’8a o l’uníson (ex.1).
Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final del segle XIII…
monotematisme
Música
Pràctica que basa una obra en un únic tema.
El terme s’utilitza principalment en el context de la forma sonata i s’aplica a aquelles obres en què el grup secundari presenta el mateix tema o una versió variada que iniciava el grup principal Aquesta pràctica, que s’identifica principalment amb J Haydn Simfonia ’Londres' , núm 104, I Allegro , tot i que també es pot trobar en altres autors WA Mozart, Trio en si , KV 502, I, no exclou que en el decurs del mateix grup secundari o bé en el grup conclusiu aparegui un nou material temàtic En aquest sentit, una sonata considerada monotemàtica no implica la presència…
La pagesa virtuosa, o Vida de Lluïsa Deschamps
Literatura catalana
Narració biogràfica anònima publicada a Barcelona el 1858.
És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita…
Aurembiaix d’Urgell
Història
Darrera comtessa d’Urgell de la primera estirp.
Filla d’Ermengol VIII i Elvira de Subirats Òrfena de pare el 1209, heretà el comtat el 1220 en morir la seva mare El seu nom figura, en català i no en llatí, en monedes del comtat Era casada des del 1212 amb Álvaro Pérez, castellà, i residia a Toledo, però el 1228, anullat el matrimoni, reivindicà, contra Guerau de Cabrera, el comtat davant Jaume I, de qui havia estat promesa abans del seu casament El rei desallotjà Cabrera del comtat i celebrà 1228 un contracte de concubinatge amb Aurembiaix Si aquesta premoria sense fills, Jaume I heretaria el comtat El contracte no…
convenció de Fischer

Convenció de Fischer
©
Química
Conveni mitjançant el qual hom representa l’àtom de carboni de manera que les seves valències vagin dirigides cap al darrere (línia de punts), mentre que les valències dels altres substituents van cap al davant (línia gruixuda).
Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un…
Associació Catalana de Pitch-and-Putt
Golf
Entitat constituïda a Barcelona el 1994 per promocionar i desenvolupar la pràctica del pitch-and-putt a Catalunya.
Formada pels clubs de pitch-and-putt de Campmany, el Vendrell, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Jaume dels Domenys i Vallromanes, nasqué arran de la construcció d’un camp de golf a Solius 1991, obra de l’anglès Martin Whitelaw, introductor d’aquest esport a Catalunya Fou una de les entitats fundadores de l’European Pitch-and-Putt Association i l’any 2000 signà un acord amb la Federació Catalana de Golf pel qual es reconeixia l’autonomia del pitch and putt i s’acordava establir diferents àrees de collaboració entre ambdues entitats El 2006 la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de…
L’organització territorial del Solsonès
Art romànic
Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…