Resultats de la cerca

L’església parroquial de Tudela de Segre, a llevant d’Artesa, fou una església dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger, en un primer moment a través de la pabordia d’Artesa En tenim notícies des que el 1092 Ermessenda, en el seu testament, féu un llegat d’una unça a l’església de Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent amb la seva església Com a annexa d’Artesa segueix apareixent en la documentació de l’arxiu capitular de Sant Pere d’Àger al llarg del segle XIV…

L’actual església parroquial de Santa Eulàlia de Banyeres és un edifici que es bastí al segle XVI damunt el primitiu temple romànic Després s’engrandí de manera considerable el 1780 De l’església de Banyeres, en dóna notícia un document del 981, que correspon a la venda d’unes terres i una vinya situades al terme d’Olèrdola, a Moja i a Santa Eulàlia, possiblement fent referència al lloc de Banyeres La primera menció segura d’aquesta església es troba en el testament sacramental de Mir Llop Sanç, senyor del lloc per a la seu de Barcelona, jurat el 1054 a l’altar de Santa Eulàlia,…

Aquesta església, actual parròquia del poble de la Tor, fou segurament en el seu origen la capella del castell de la Tor Més tard desplaçà l’església de Santa Aularja de Trinhac com a centre de la parròquia del terme És documentada per primera vegada l’any 1056, amb motiu de la donació que en feren l’arquebisbe de Narbona, Guifré, i l’abat de Sant Pèire de Fenolhet, Guillem Ramon, al monestir de Sant Ponç de Tomièras, juntament amb l’església de Santa Aularja de Trinhac L’actual església és obra del segle XVII Al seu costat nord encara hi ha els vestigis del temple…

S’inicià en la música de manera autodidàctica, i el 1928 es graduà a la Universitat de Tòquio amb un treball sobre les formes musicals El seu encontre amb el grup Suruya fou fonamental per al coneixement de les noves tendències musicals El 1932 es traslladà a Berlín, on estudià composició amb Schrattenholz i orquestració amb Gmeindl fins el 1934 Fou a Berlín on s’estrenaren algunes de les seves primeres obres, com el Concert per a piano i orquestra 1933 i la Simfonia núm 1 1934 Posteriorment ocupà diferents càrrecs musicals al seu país natal Involucrat amb la…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà El seu…

Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A…

Fou infant cantor a la catedral de Ciutat de Mèxic, on tingué com a mestres Antonio Salazar i J de Ydíaquez L’any 1708 era organista de la seu El seu talent musical fou reconegut pel duc de Linares, gran admirador de l’òpera italiana Al palau del duc, Zumaya estrenà la seva òpera en tres actes La partenope 1711, la primera òpera completa feta a l’Amèrica del Nord Fou nomenat mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic el 1715, i el 1739 es traslladà a Oaxaca La seva producció musical comprèn música religiosa en llatí, com ara misses, himnes, lamentacions i…

Interessat en el folklore del seu país, és considerat un dels màxims exponents en la investigació del patrimoni musical indígena gràcies a la recerca i compilació que feu de més de 2000 melodies El 1921 fou el fundador del Círculo Artístico Infantil, creat per al conreu del cant, la plàstica i la declamació L’obra musical d’aquest compositor denota la influència de les seves investigacions Publicà unes trenta melodies en el seu treball Música, instrumentos y danzas indígenas , i un altre grup de peces musicals aparegueren com a suplement de l’obra d’O Poblete Mundo…

Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha dades sobre…

A partir de catorze anys fou organista a la seva ciutat natal i posteriorment s’establí a Estocolm Al conservatori de la capital sueca fou deixeble de composició de A Hallén i el 1908 es graduà com a professor de música Entre el 1906 i el 1914 fou organista a la Trefaldighetskyrka d’Estocolm i del 1914 fins a la seva mort ocupà el mateix càrrec a l’Engelbrektskyrka Exercí la docència en diferents acadèmies musicals de la ciutat i el 1926 ingressà a la Reial Acadèmia de Música de Suècia El seu catàleg, no gaire extens, inclou una òpera, Fredlös 'Fora de la llei', 1943, simfonies,…