Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
el Voló

Detall del campanar de l'església de Santa Maria del Voló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector de contacte entre la plana rossellonesa, el Vallespir i l’Albera, estès a banda i banda del Tec, entre els vessants meridionals de la serra de Sant Lluc, al N, que formen un sector muntanyós, drenat per la riera de Vallmitjana (que davalla de Llauró), i el puig d’Estella (377 m alt), un dels primers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta tot el sector meridional del municipi, entre el riu de Roma, a l’W, i la riera de Vallmorena, a l’E).
Al centre s’estén la plana alluvial del Tec, molt més extensa a l’esquerra del riu Les zones muntanyoses són boscades La superfície agrícola és de 498 ha, amb predomini total de la vinya 420 ha, 355 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior segueixen 37 ha d’arbres fruiters 20 de cirerers, 11 de presseguers i 5 d’albercoquers, 3 ha d’hortalisses, 2 de cereals i 5 ha de prats i farratge La indústria és representada per 4 fàbriques de suro malgrat que, des de la fi dels anys seixanta, l’explotació de les suredes ha pràcticament cessat, i per una empresa d’extracció de…
Callosa de Segura
El passeig de Callosa de Segura amb l’església al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i…
Font-romeu
El santuari de Font-romeu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la Solana, estès al vessant del bosc de la Calm, des del curs alt del riu d’Angostrina (límit nord-occidental del terme) fins prop del pla de la Perxa i la vall del riu d’Angost.
El poble 1800 m és situat al peu de l’extens bosc de Font-romeu 1000 ha, al sector més oriental del Carlit L’activitat econòmica principal és la ramaderia bovina i ovina, que en prats i camp de farratge ocupa més de 300 de les 350 ha de conreu El municipi comprèn també els pobles de Vià i Odelló de Cerdanya El nucli de Font-romeu té l’origen en el santuari de Font-romeu , on és venerada la Mare de Déu de Font-romeu , imatge bruna de fusta del segle XIII, que durant l’hivern hom guarda a Odelló són notables les processons de trasllat de la imatge el 8 de setembre, que té lloc un…
tresor públic
Economia
Dret administratiu
Departament de l’administració pública d’un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d’administració amb relació a la caixa de l’estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques
.
El tresor públic té en diversos països —com és ara l’Estat espanyol o els EUA— el privilegi d’emissió de la moneda metàllica dins el límits que assenyalen les respectives legislacions Les operacions que efectua el tresor públic com a caixer de l’estat exerceixen una influència en el circuit monetari El tresor públic intervé en la recaptació d’imposts, la distribució de la despesa pública, la política d’endeutament de l’estat —emissió i reemborsament del deute públic, crèdit del banc central—, els moviments de les reserves de caixa de l’estat, etc L’emissió de deute públic afecta…
tradició
Cristianisme
Material transmès que l’Església accepta com a expressió genuïna de la fe i que constitueix el dipòsit de la fe
.
Afirmada la seva validesa per l’Església antiga —Ireneu, Tertullià, Agustí, etc, hi fonamentaren llurs arguments contra els heretges—, la seva definició clàssica prové de Vicenç de Lerins “En l’Església catòlica cal retenir allò que ha estat cregut arreu, sempre i per tothom" Per a poder-hi distingir què cal acceptar com a expressió genuïna de la revelació, la teologia parla d’una tradició divinoapostòlica , el contingut de la qual es basa en el testimoniatge dels apòstols, i d’una tradició eclesiàstica , formada per tots els elements introduïts després de l’era apostòlica Quant a la seva…
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest sistema —molt usual al Principat…
pantalla

A dalt, estructura d’una pantalla de plasma de gas neó, alimentada amb corrent altern; a baix, pantalla alfanumèrica de cristall líquid de set segments
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de visualitzar les imatges o les dades de sortida que subministra un sistema informàtic.
La pantalla més utilitzada en tots els sistemes de generació d’imatges és el tub de raigs catòdics, tot i que presenta certs inconvenients excessiva grossària i pes, fatiga visual, emissió radioactiva i estàtica, etc Un sistema alternatiu, és el de les pantalles planes o d' accés matricial , constituïdes bàsicament per una placa de base aïllant vidre, ceràmica, etc damunt la qual hi ha disposada una xarxa d’elèctrodes parallels files que travessen tota la placa, una superfície electroòptica on es forma la imatge i que canvia d’aspecte quan és sotmesa a un senyal elèctric apropiat i, finalment…
música de cambra
Música
Nom que rep la música escrita per ésser interpretada en intimitat, i per un grup reduït d’instruments, generalment entre dos (duo) i nou (nonet) —pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses—, bé que poden incloure obres per a conjunts lleugerament més nombrosos.
Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada i…
moviment
Física
En un sistema material, variació amb el temps de la seva posició respecte a un sistema de referència.
Les primeres investigacions fetes en el camp de la física, als s XVI i XVII, per Kepler, Galileu i Newton, tingueren com a objectiu primordial l’estudi del moviment, i les conclusions obtingudes feren abandonar la secular idea aristotèlica d’un univers intuïtiu així nasqué la mecànica, una branca de la qual, la cinemàtica, estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen, i l’altra branca, la dinàmica, en considera la causalitat Pel fet d’ésser l’espai i el temps els paràmetres que determinen un moviment, juntament amb l’establiment d’un sistema de…
el Raval

Animació comercial al carrer dels Tallers, al Raval
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat de Barcelona limitat per la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom.
Històricament, el nom prové de la seva situació, fora del segon recinte emmurallat Des del 1984 forma part del districte de Ciutat Vella Antic sector d’hortes, s’hi installaren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles Sant Pau del Camp , Hospital de la Santa Creu , Casa de Convalescència, Collegi de Cirurgia, Sant Agustí Actualment molts d’aquests edificis són seus d’institucions culturals, com ara l’ Institut d’Estudis Catalans , a la Casa de la Convalescència la Biblioteca de Catalunya , a l’…