Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors refet al s…

Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou dins Llanera de Ranes i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila Tot el territori és conreat i regat amb l’aigua de la séquia de Ranes hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900 El poble 119 h agl 2006, vallesins 119 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial de Sant Joan Baptista s XVII té com a sufragània la de la Granja de la Costera Havia depès de la de Cerdà Lloc de moriscs, tenia 42 focs…

Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara 1521 La seva actitud fou elogiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del Regnat d’Alfons el Magnànim del Panormita 1527 El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà Nomenat…

L’ànec mandarí és d’origen asiàtic territoris marítims del NW de l’URSS, Manxúria i el Japó També des de l’inici del segle XX existeix una població feréstega a la Gran Bretanya uns 500 exemplars, majoritàriament sedentaris Hom considera que els individus observats als indrets allunyats de les àrees de cria procedeixen de colleccions ornamentals, on és una peça molt abundant Dels Països Catalans es coneixen 5 citacions el 1917, un mascle adult a l’albufera de València i 1 exemplar a l’estany d’Almenara la mateixa coincidència de localitats es donà l’hivern de 1942-43 finalment,…

El poble de Castellserà és situat a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara Malauradament, les notícies de la parròquia de Castellserà són força tardanes La primera referència directa d’aquesta església és dels anys 1279-80, en què contribuí a la dècima pagada per la diòcesi d’Urgell amb motiu de les croades Com totes les parròquies d’aquest sector septentrional de l’actual comarca de l’Urgell, formava part del deganat homònim L’any 1342 era rector d’aquesta parròquia Bonafonat Riculf L’església de Castellserà torna a sortir esmentada en la relació de…

Era fill de Salvador Vives i Valeriola mort abans del 1500 i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere Miquel…

Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part comandats per…

Estudià a Oxford, però es decantà per la carrera militar i lluità a Flandes i, durant la guerra de Successió, a la península Ibèrica, a les ordres del general Peterborough Ascendit a general, conquerí l’illa de Menorca per a Anglaterra 1708 i esdevingué general en cap de les forces angleses El 1710 emprengué una campanya victoriosa, conjuntament amb el general austríac Starhemberg llur victòria a Almenara permeté al rei arxiduc Carles III de reconquerir Aragó i li obrí, encara que efímerament, altre cop les portes de Madrid Durant la retirada subsegüent, lluità a Brihuega i fou…

Era fill d’ Ermengol III Portà la línia fronterera del comtat, en un primer moment, fins a Agramunt i Barbens, i, en una segona ofensiva, probablement l’any 1078, ocupà tota la ribera del Sió i la plana del Mascançà al nord i al sud, respectivament, de la serra d’Almenara La fortificació i el repoblament d’aquesta zona representaren un pas important en la conquesta de les terres de migdia atribuïdes als comtes d’Urgell, a la vegada que obriren noves possibilitats de penetració vers Balaguer i la seva comarca En la crisi suscitada al comtat de Barcelona per l’assassinat de Ramon…