Resultats de la cerca

Hi ha escasses referències documentals que confirmen l’existència d’una església dedicada a sant Apolinar en època medieval al terme de Sanaüja La notícia més antiga data de l’any 1072, en què el bisbe d’Urgell, Guillem de Cerdanya, donà a Santa Maria de Solsona, entre altres béns, un alou que posseïa al terme del castell de Sanaüja i una coromina “ qui est prope ipsa ecclesia Sancti Apollinaris ”, la qual era situada, segons indica el document, just davant de l’esmentat castell Poc més d’un segle més tard, l’any 1189, consta que Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, donà als…

El poble de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell L’existència d’una fortalesa al poble de Civit es documenta el 1051, any en què Alemany de Cervelló, fill d’Hug, i la seva esposa Sicarda cediren un alou en el lloc d‘ ipsa Vid , al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies En aquest document Alemany Hug disposà que aquestes famílies construïssin al puig de Civit un castell amb la torre i les muralles L’esmentat alou confrontava a llevant amb el camí de Montfred i a migdia amb el terme de…

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà “ in Monte Lezda no” les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró, però feien constar que també se cedien…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, al lloc anomenat Villa Ab-dela És difícil esbrinar en quin moment es van establir els primers habitants en aquest indret En el subsòl de l’església s’han trobat restes de paviment romà i a les parets teula romana També pels voltants hi ha fragments de dolium , àmfora, sigillada, etc El lloc apareix l’any 970 en un llegat fet per Ervigi a favor del seu germà Senderet, a qui deixà cases, corts, terres, vinyes… a Vilar d’Abdella A partir d’aquesta data les citacions del lloc als documents són constants La primera…

L’església de Sant Joan, dita ara de la Mata Xica, és situada al cementiri de Matadepera Antigament havia estat la seu de la parròquia de la població fins que, al començament d’aquest segle, va construir-se la nova església parroquial a l’agrupament urbà que, en el decurs del temps, s’havia anat formant De l’antic temple romànic no en queda cap element el temple fou reedificat entre els segles XVI i XVIII La parròquia depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt El dret de presentació dels seus rectors corresponia als abats de l’esmentat cenobi El primer esment documental de l’església de…

De l’església de Santa Eulàlia, a la vall de Lavansa, no s’ha localitzat cap vestigi arquitectònic que faci possible la seva localització geogràfica, ni tan sols un topònim que pugui recordar el lloc on havia estat El primer esment d’aquesta església és del 849, que l’abat de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i Sant Joan a la vall de Lavansa Posteriorment, el 1016, l’abat de Sant Andreu de Tresponts venia al bisbe de la Seu d’Urgell l’església de Santa Eulàlia, situada “ in comitatu Urgellensis in termino de Corneliana ”, pel preu…

Ramon Borrell de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d’Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I Arnau Mir de Tost el donà en alou a la collegiata d’Àger

El lloc de Pedrís, agregat a Bellcaire d’Urgell, fou conquerit probablement a la darreria del segle XI, ja que la seva existència és testimoniada documentalment l’any 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació cedida a Santa Maria de Gualter A mitjan segle XII, concretament el 1143, la turrim de Pedriz és esmentada com a afrontació territorial de l’alou que els comtes d’Urgell Ermengol VI i Elvira concediren a Pere i Arnau Bernat al camp de Mascançà Posteriorment, de l’any 1174 hi ha notícia que Pere de Tarascó, la seva muller Ramona i llurs…

El 964 Sança donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Santa Coloma del terme del castell d’Esparreguera, a més d’un alou i un molí que hi tenia El lloc “ ubi dicunt Gorgoncana ” és documentat el 1067, quan l’ardiaca Umbert i el seu germà Gerbert donaren uns béns que tenien a Santa Maria de Montserrat El 1076 és esmentada l’església de Santa Coloma de la Gorgonçana quan Guerau Alamany i sa muller Ermeniarda donaren a Santa Maria de Montserrat l’alou de Gorgoncana ad Sancta Columba El 1101 hi havia, a més, un mas El 1205 Ramon de Guàrdia,…

El lloc de Cercedol, actualment despoblat, figura en l’acta de consagració de l’església de Santa Eugènia de la Torre, del 912, entre les poblacions amb què fou dotada la nova església i en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost, del 1040, a qui es donà una vinya situada a Sercedol En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles, també del 1040, la parròquia de Cercedoll consta entre els béns amb què fou dotat el monestir, com també un mas a Sercedol La vila apareix de nou l’any 1093, quan l’alou de Cercedol fou llegat per Guillem Arnau, bisbe electe d’Urgell, a Santa…