Resultats de la cerca

És un terme utilitzat sobretot per Aristòtil, per a reflexionar entorn de la natura humana, bé sigui des del punt de vista del seu comportament o dels seus coneixements Aristòtil distingeix dos tipus d’hàbit, l’hàbit com a categoria i l’hàbit com a qualitat Com a categoria, l’hàbit és només una disposició i per tant no implica una possessió permanent, sinó accidental L’hàbit com a qualitat és una possesió permanent, com per exemple quan algú posseeix una virtut Els escolàstics, en concret Tomàs d’Aquino, es preocuparen de la noció d’hàbit com a qualitat John Locke es preocupà del…

Rebé el grau de batxiller en arts a París el 1466 en alguns colofons es titula mestre en arts El primer llibre que imprimí fou la Tertia pars Summae de Tomàs d’Aquino, acabat d’imprimir el dia 18 d’agost de 1477 amb el tipus romà de les Obres e trobes aquest fet el relaciona amb el primer taller tipogràfic establert a València Pel març del 1478, juntament amb Fernández de Córdoba, acabà la impressió amb tipus gòtic de la Bíblia valenciana de Bonifaci Ferrer Prosseguí treballant a València fins el 1493 Sobresurten per la seva monumentalitat les seves impressions dels Furs de…

Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i…

Professor de filosofia a l’ensenyament secundari des del 1979 i catedràtic des del 1993, va ampliar estudis a França i a Alemanya, on el 1974 obtingué el Magister Artium a la universitat de Munic Amb un coneixement profund de la filosofia occidental, des dels autors clàssics fins a Einstein, s’ha especialitzat en autors medievals, neoplatònics i en els mestres de l’escolàstica És el traductor d’Agustí d’Hipona 1991 i d’Aristòtil 1995 i 1999 per a la Fundació Bernat Metge Anteriorment havia versionat i editat l’obra del mestre Eckhart 1983, Dionís Areopagita, sant Anselm 1988 i sant Tomàs d’…

Prengué l’hàbit dominicà al convent barceloní de Santa Caterina Enviat a estudiar a París, al famós convent de Saint-Jacques, fou deixeble de sant Albert i condeixeble de sant Tomàs d’Aquino De tornada a Barcelona, fou un dels vuit frares que el capítol de Toledo, seguint la proposta de Ramon de Penyafort, envià a Múrcia a estudiar l’àrab Posteriorment desplegà una gran activitat missionera a Tunis, on no fóra estrany que hagués coincidit amb Ramon Llull, i passà els darrers anys de la seva vida a Barcelona, lliurat a l’ensenyament de l’hebreu i a escriure Entre els seus…

Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades…

Ingressà a l’orde dominicà al convent de Sant Onofre, prop de València Enviat a Alemanya per a contrarestar els calvinistes, fou regent d’estudis a Colònia i professor de teologia a la Universitat de Colònia El 1611 es féu remarcar per la seva dissertació sobre l’autoritat del papa i del concili en un capítol general de l’orde, a París Fou nomenat pel papa inquisidor general a les arxidiòcesis de Magúncia, Trèveris i Colònia 1618 Fou un gran auxiliar dels bisbes i prínceps electors en les lluites amb els protestants per això, en envair Gustau Adolf de Suècia les províncies de l’imperi, fou…

Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou…

Inicià els estudis musicals a l’església de Santa Maria del Pi, on era escolà Obtingué per oposició la plaça de mestre de capella en algunes poblacions, com ara Girona, quan encara no era sacerdot i més tard a Valladolid El 1850, guanyà la mateixa plaça a l’església de Santa Maria del Mar, on romangué fins a la seva mort Compongué un gran nombre d’obres religioses, entre les quals sobresurten una missa pastoril, cinc misses solemnes de glòria, misses de rèquiem, els oratoris Aarón, figura de San Tomás de Aquino 1834 i El joven ceñido de ángel y de hombre 1835, salves, misereres,…

Actua com a biblioteca central Iniciada pròpiament després del cisma d’Avinyó, vers el 1376, l’actual biblioteca deriva, tanmateix, de la fundada per Nicolau V 1447-75 Una gran part de la tasca de catalogació i ordenació fou feta en temps de Pius XI Disposa d’adquisicions i llegats importants, com els dels ducs d’Urbino 1657, de la reina Cristina de Suècia 1690, dels Ottoboni 1748 i dels Borghese 1891, i les colleccions Barberini 1902, Chigi 1923, etc Formen el seu fons 1998 uns 75 000 manuscrits, 100 000 gravats, 8 000 incunables i un milió d’altres volums Conserva manuscrits dels s IV i V d…