Resultats de la cerca

L’actual pont de Besalú és fruit de nombroses reconstruccions i d’algunes transformacions Si bé als fonaments, a les bases d’alguns pilars, hom hi pot trobar algunes pedres d’època romànica, gairebé tot el que hi ha actualment o bé és gòtic o bé fou refet després de les successives riuades o guerres de l’època moderna i contemporània Fins i tot, a la base d’un dels pilars, hom hi veu un escut i unes dates, segurament 1620 i 1680 Al segle X sembla que no hi havia cap pont al voltant de Besalú, sobre el riu Fluvià En un document de l’any 977, en el qual el comte-bisbe Mir donava, entre d’altres…

Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats generals de Blois el…

La relació amb el bisbat fou molt duradora Guillem de Vilamarí , cavaller, tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas 1226 Bernat de Vilamarí fou bisbe de Girona, i anà al concili de Viena del Delfinat, on morí 1312 El succeí en la mitra el seu nebot Guillem de Vilamarí , abat de Sant Feliu de Girona mort el 1318 Berenguer de Vilamarí mort el 1305 és conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer d’Entença Ramon de Vilamarí rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc 1311-20 Guillem de Vilamarí i…

Desenvolupament enciclopèdic El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s xix en aquest territori L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà 1833 de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur , i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D Henry, rellançar la investigació històrica L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat Pere Puiggarí…

S’estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de neu, i a la…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…

Situació Vista aèria dels escassos vestigis d’aquest antiquíssim castell ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó de 469 m, en un dels contraforts orientals de la serra del Montmell, damunt la plana baixa del Penedès, sobre l’església de Sant Sadurní Sota el castell, cap a l’E, en la penya damunt la qual s’alça la fortificació, hi ha una gran balma Mapa 35-16419 Situació 31TCF811775 Des de darrere l’església de Sant Sadurní, al nucli vell de Castellví, s’agafa una pista i, poc després, tot seguint un corriol costerut ens enfilarem fins a arribar a un gran margalló després cal tirar pel dret fins…

Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…

Situació Vista aèria d’aquest important castell, format per dos recintes i protegit per un fort espadat ECSA - J Todó El castell és situat al cim 363 m d’un contrafort avançat vers el nord de les muntanyes d’Ordal Domina la vall del Llobregat i la de l’Anoia, que hi conflueix sota la vigilància del Castellví Mapa 36-16420 Situació 31TDF098897 S’hi accedeix per la carretera de Gelida, on prop del km 3 hi ha un pont sobre la riera de les Deveses Cal travessar-lo i enfilar la pista de muntanya que allí comença, que en menys de 3 km acaba al mas de Sant Jaume, al peu del castell Història Al cim…

Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…