Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Josep Casanovas i Puig
Música
Compositor i crític català.
Vida Format al Conservatori del Liceu, on estudià violí i composició, compaginà els estudis musicals amb la carrera de dret i exercí d’advocat a Barcelona Deixeble de C Taltabull, fou membre del Cercle Manuel de Falla de Barcelona des de la creació d’aquesta institució S’interessà bàsicament per la música de cambra i el lied , però també conreà altres gèneres, com ara la música per a orquestra En aquest darrer camp destaquen la Simfonia per a cordes 1957 i els Moviments concertants 1974 Al començament de la seva trajectòria s’inclinà per un llenguatge atonal i gradualment el seu interès es…
escola parnassiana
Literatura
Escola literària d’origen francès que influí fortament les diverses literatures europees durant la segona meitat del segle XIX.
El seu nom deriva del Parnasse contemporain, recueil de vers nouveaux , publicats en diverses ocasions del 1866 al 1876 Abans, però, l’escola ja s’havia constituït a l’entorn de la Revue fantaisiste 1861 i s’havia destacat clarament pel seu allunyament de les fórmules romàntiques de Musset i Lamartine, amb el refús del sentimentalisme i la declaració del seu ideal d’impassibilitat, absort només per l’assoliment de la bellesa absoluta i pura En les obres de Th Gautier prefaci a Mademoiselle de Maupin , 1835 i de Th de Banville les líriques de l' art pour l’art , compostes d’acord…
Bernard-Henry Lévy
Filosofia
Filòsof francès.
De família jueva, el seu pare s'uní a les brigades internacionals de la Guerra Civil Espanyola i a la resistència contra els nazis a la Segona Guerra Mundial, després de la qual inicià un pròsper negoci de comerç de fusta El 1954 la família emigrà a Paris Bernard-Henry Lévy estudià filosofia a l'École Normale Superieure, on tingué com a professors Jacques Derrida i Louis Althusser , els quals sobretot el segon, juntament amb l'atmosfera del maig del 1968, marcaren el decantament esquerrà de la seva joventut Graduat el 1971, formà part del Grup d'Experts, del líder socialista i futur…
Poemes de l’Alquimista
Literatura catalana
Volum d’obra poètica reunida de Josep Palau i Fabre, publicada per primer cop el 1952.
Ha tingut onze edicions fins a l’edició definitiva inclosa a Obra literària completa, I Poesia, teatre i contes 2005 Poemes de l’Alquimista 1936-1950 aplegava, amb supressions, modificacions i afegits, els quatre reculls que el poeta havia publicat anteriorment, Balades amargues 1942, L’aprenent de poeta 1936-1942 1943, Imitació de Rosselló-Pòrcel 1945 i Càncer 1946, i un d’inèdit que apareixia per primera vegada Laberint Producte del clima difícil de la postguerra, Poemes de l’Alquimista ha tingut una història editorial força accidentada, començant per una primera edició clandestina,…
Juli Soleràs
Literatura catalana
Personatge d’Incerta glòria, novel·la de Joan Sales.
Juli Soleràs és el personatge més important de l’obra —la guerra n’és el tema central—, pel fet de morir en plena joventut pels seus ideals Es tracta d’un personatge de gran complexitat, però misteriós i impenetrable, que és presentat des de la perspectiva dels seus dos amics Cruells i Lluís i, també, a través dels seus interminables monòlegs Juntament amb els dos amics, tots ells oficials que combaten en el bàndol republicà al front d’Aragó, evoca la seva vida Orfe de pares, visqué una infantesa singular amb una tia estranya, amb visions nocturnes Nascut a Grenoble, com Stendhal—autor…
Edgar Allan Poe
Literatura
Poeta, narrador i crític literari nord-americà.
Fill d’uns actors teatrals i romàs orfe, fou afillat pels Allan, que li procuraren estudis a Anglaterra i a la universitat nord-americana de Charlottesville, que hagué d’abandonar per deutes de joc Entrà a l’exèrcit un parell de vegades al llarg de la seva vida —sempre per insolvència— i fou també cadet de l’acadèmia militar de West Point, d’on fou expulsat La seva vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seva mort, i, bé que resulta palès el seu grau d’alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que hom diu que patia Començà…
Stéphane Mallarmé
Literatura francesa
Poeta francès.
De jove, el descobriment de Les fleurs du mal de ChBaudelaire li fou un trauma prou profund per fer-li començar una vida bastant miserable, dividida entre l’ensenyament de l’anglès en diversos instituts i la reflexió sobre l’obra poètica Posteriorment tractà d’alliberar-se de la influència de Baudelaire i de definir el principi de la seva estètica personal pintar no pas l’objecte, sinó l’efecte que l’objecte produeix Després de l' Hérodiade , que no tingué gaire èxit, fins a l’elogi que Huysmans en féu en À rebours , l’obra més completa de Mallarmé és Igitur ou la folie d’…
Xabier Elorriaga
Cinematografia
Actor.
Vida Fill d’exiliats per la guerra civil, visqué a Quilpué, Xile, fins que el 1969 tornà a Bilbao, la terra dels seus pares Es matriculà a la Universitat de Dret, i actuà en el grup Kriselu Abandonà els estudis i marxà a Barcelona, on mantingué contactes amb la companyia Adrià Gual es llicencià en periodisme a la facultat de Ciències de la informació de la Universitat Autònoma de Barcelona i hi impartí classes com a professor, a més d’exercir com a periodista El Ciervo , Tele-exprés Protagonitzà La ciutat cremada 1975-76 d’Antoni Ribas i rebé el premi al millor actor del CEC, guardó que…
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
Autoretrat de Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (1839)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…
Josep Roure i Torent
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona Es dedicà al registre de patents Pertangué a l’Associació Catalana d’Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, collaborà assíduament a Justícia Social i després ingressà al PSUC, del qual se separà a l’exili Fou un dels promotors i creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, on també fou un destacat dirigent Afeccionat al periodisme, fou fundador i director 1938-39 del setmanari Meridià , que fou continuador de Mirador , i collaborà a diverses publicacions A l’etapa de la Guerra Civil, exercí com a cap dels…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina