Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
antinatalisme
Sociologia
Denominació aplicada a diverses doctrines partidàries de la restricció de la natalitat, perquè consideren que l’excés de reproducció és responsable de la misèria i de la fam.
La doctrina antinatalista més notable és el maltusianisme L’antinatalisme és característic de classes mitjanes i, per tant, més fort a la ciutat i als països industrialitzats, on provoca un envelliment demogràfic La política antinatalista mitjançant l’avortament, els mètodes contraceptius o l’esterilització, limita els naixements per tal de reduir la misèria o augmentar el benestar dels ciutadans Als països asiàtics, amb excés de població i de natalitat, els governs són obertament antinatalistes i adopten mesures per tal d’aturar els naixements en els matrimonis que tenen molts…
Abdullah Gül

Abdullah Gül (2011)
© Senat de Polònia
Política
Polític turc.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat d’Istanbul 1971, on posteriorment obtingué el doctorat 1983, completà la seva formació acadèmica a les universitats de Londres i Exeter Entre el 1983 i el 1991 treballà al Banc Islàmic per al Desenvolupament BID, amb seu a Gidda El 1991 fou escollit membre del parlament turc pel Partit del Benestar islàmic, càrrec pel qual fou reelegit el 1995 Fou cofundador, juntament amb Recep Tayyip Erdogan , del Partit de la Justícia i el Desenvolupament AKP, amb la pretensió de combinar l’islamisme amb l’esperit democràtic Ha ocupat…
Angus Deaton

Angus Deaton
© Princeton University
Economia
Economista escocès de nacionalitat britànica i nord-americana.
Graduat 1967 i doctorat 1974 per la Universitat de Cambridge, fou professor d’econometria a la Universitat de Bristol 1976-83 Des del 1983 és professor de la Woodrow Wilson School of Public and International Affairs de la Universitat de Princeton Nova Jersey, on ocupa la càtedra Dwight D Eisenhower de relacions internacionals Les seves recerques s’han centrat en les polítiques de desenvolupament de la societat del benestar, de la reducció de la pobresa a partir de l’anàlisi detallada del comportament dels consumidors i dels collectius afectats per les polítiques d'ajuts…
Zimri-Lim
Història
Rei de Mari (~1788-58 aC).
Fill d’Iaḫdunlim, fugí a l’estat d’Iamḫad Alep després de l’assassinat del seu pare i de l’ocupació del regne per part de Šamši-Adad I d’Assíria Amb l’ajut, però, del seu sogre Iarimlim I, rei d’Alep, aconseguí de foragitar del tron Iasmaḫ-Adad, fill del sobirà assiri Sotmeté l’alta Mesopotàmia, derrotà a Sagaratim vall del Khabur els benjaminites o iaminites, amorites com ell, i aconseguí que Mari arribés al cim del seu poder Mantingué excellents relacions amb Iamḫad i amb Babilònia, ja que era situat al bell mig de les rutes comercials que anaven del golf Pèrsic al N de Síria El comerç fou…
Vilfredo Pareto
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg italià.
Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i…
La raquítica política social franquista
Llits d’hospital a l’Europa occidental 1980 Al principi de segle, amb un cert retard respecte a la implantació del sistema protector de Bismarck l’any 1881, començaren a aparèixer a l’Estat espanyol diverses institucions i regulacions normatives que reconeixien diferents mecanismes de protecció social en el marc del que es pot anomenar un estat de benestar Concretament, l’any 1902 es creà l’Instituto Nacional de Previsión i s’inicià una activitat de foment i estímul de la previsió obrera i la constitució de les primeres assegurances socials laborals L’anàlisi de l’estat de …
Emèrit Bono i Martínez
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les…
Guillermo Fernández Vara
Política
Metge i polític extremeny.
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Còrdova, ingressà al Cos Nacional de Metges Forenses el 1986 com a número u de la seva promoció Exercí com a professor a les universitats de València i Extremadura, i dirigí el Centre Medicoforense de Badajoz La seva trajectòria política començà als anys 90 de la mà de Juan Carlos Rodríguez Ibarra Destacat membre del Partit Socialista Obrer Espanyol PSOE, ocupà diversos càrrecs en el govern extremeny director general de Salut Pública 1995-96, conseller de Benestar Social 1996-1999 i conseller de Sanitat i Consum 2007-11, càrrec que…
cafeïna

Cafeïna
©
Farmàcia
Química
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina.
S'oxida ràpidament o es dimetila parcialment en poques hores És isolat en forma de prismes hexagonals, que se sublimen a 178°C i es fonen a 238°C No és soluble en aigua, però ho és en els dissolvents orgànics Es troba en el cafè, que en conté un 1,5% del seu pes en sec, en les fulles de te un 5%, en el mate i en la cola, de tots els quals pot ésser extret L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil Hom l’obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central i actua…
Eulàlia Vintró
Política
Política.
Llicenciada en filologia clàssica, del 1967 al 1974 fou professora de filologia grega a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1970 Ocupà el lloc de vicedegana del Collegi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears 1971-77 El 1974 ingressà al PSUC El 1983 accedí al càrrec de regidora d’ensenyament a l’ajuntament de Barcelona, i un any més tard fou diputada al Parlament de Catalunya Des del curs 1984-85 és catedràtica de filologia grega Arran de les eleccions municipals del 1987 passà a ser tercera tinent d’alcalde i responsable de cultura i joventut, càrrec que canvià pel de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina