Resultats de la cerca

Poques referències es conserven d’aquesta església situada dins la vila de Cervera Se sap que estigué subjecta al priorat ripollès de Sant Pere Gros Entre els qui estaven exempts de la dècima papal dels anys 1279 i 1280 al bisbat de Vic, hi figura fra Nicolau, rector i procurador de Sant Salvador de Cervera

Installat a l’antiga Universitat de Cervera sota un patronat presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, i en connexió directa amb l’Arxiu General de la Corona d’Aragó Aquest arxiu és destinat a reunir, a més, la documentació de la Universitat de Cervera, ara dipositada en gran part a la Biblioteca Universitària de Barcelona

El petit nucli de Malgrat, avui pràcticament deshabitat, se situa a 504 m d’altitud al nord-est de Cervera, a la riba dreta del Sió Aquest castell és documentat per primera vegada el 1078, any en què Joan Oromir i la seva muller Adalaís van vendre un alou que tenien “ per aprisionem, in comitatum berchitano, in castrum vocitatum Mal grad ” El castell es trobava al comtat de Berga, i segurament Joan Oromir fou el primer senyor del terme L’any 1089 era senyor del castell de Malgrat Berenguer Ramon, un fill del qual, Arnau Berenguer, l’any 1102 el cedí a Santa Maria de Solsona,…

Situació Antiga església prioral, de planta circular, l’exemplar sencer més monumental d’aquesta singular tipologia a Catalunya ECSA-JA Adell L’església de Sant Pere Gros, dita també Sant Pere de Cervera o Sant Pere del Grau, s’emplaça als afores de la ciutat de Cervera, vers el sud-oest, enmig d’uns camps propers a la confluència del Torrent Salat amb el riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG554137 Per a anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera local L-214, que mena a Rocafort de Queralt passant per Granyena El recorregut des de Cervera…

Era l’església de l’antic vilatge medieval de Cervera, al peu oriental del puig de Querroig i del castell del mateix nom Tot i ser documentada tardanament 1384, els seus orígens semblen molt més antics

L’escut de la vila a la clau de volta del presbiteri major de l’església parroquial v 1300-50 BS – GSerra Cervera, capital de la Segarra, en ple altiplà central de Catalunya, va néixer durant el segle XI en una zona elevada que dominava la vall de l’Ondara, per on passava el camí que comunicava Barcelona amb les terres de Lleida i amb l’interior peninsular Des del 1026 hom té constància d’un poblament estable al turó de Montserè, al mateix indret que, segons dades arqueològiques, havia estat ocupat per un antic hàbitat d’època ibèrica En aquest punt, a redós d’un castell, va…

Situació Porta oberta al mur meridional de l’església, aixoplugada per un pòrtic d’època gòtica, que constitueix l’únic vestigi del temple romànic primitiu dedicat a sant Martí ECSA-FJ de Rueda L’església parroquial de Santa Maria, situada darrere la Plaça Major, és l’edifici religiós més important de la ciutat MLIR Mapa 34-15 390 Situació 31TCG562143 Història L’església de Santa Maria de Cervera consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic datada entre el 1025 i el 1050, en el moment inicial de la repoblació del terme de Cervera En un principi, el titular…

La caseria de Queràs és situada prop de la carretera que uneix Tarroja de Segarra amb Sant Ramon, al nord del terme de Cervera D’aquest indret s’han localitzat escasses referències documentals, tot i que les sevesvicissituds històriques anaren unides al del veí llogaret de Tudela El seu castell és esmentat l’any 1045 en una escriptura per la qual Guillem, fill d’Elomar, donà el castell del Llor a la seva esposa Ingilberga i a llur fill Hugó aquesta fortalesa incloïa dins el seu terme altres castells, entre els quals hi havia el de Queràs Segons indiquen els fogatjaments dels anys…

Volta del presbiteri de Santa Maria de Cervera Al principi del segle XIV Cervera era una de les viles reials més pròsperes de Catalunya Les obres per a bastir l’actual església parroquial de Cervera van començar vers el 1306, seguint un ambiciós projecte que no es pot deslligar del fet que l’any 1317 el rei Jaume II plantegés al papa Joan XXII que aquesta vila acollís la seu d’un nou bisbat, sens dubte una sentida aspiració dels cerverins Res millor que la figura del cérvol que adorna la clau de volta que recull els nervis de la volta de creueria de damunt l’altar major per a comprendre que…

L’església de Santa Magdalena, que havia estat capella d’un hospital de mesells El mercader Joan Llop n’impulsà la renovació total a partir del 1377 ECSA - GSerra La vitalitat de la vila de Cervera durant el gòtic es reflectí constructivament no solament en la fàbrica extraordinària del temple parroquial de Santa Maria –al qual es dedica un article monogràfic en aquest mateix volum– o en els significatius convents de Sant Francesc i Sant Domènec –tractats en el volum Arquitectura I de la present collecció–, sinó també en empreses tan notables com l’edificació de la muralla o l’…