Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana i en filologia francesa, és doctor en lletres per la Université Paris-Sorbonne Paris IV 1996 En 1989-90 fou lector de llengua i literatura catalanes a la Université Lumière Lyon 2 França, i en 1990-93, a la Université Paris-Sorbonne És professor de literatura catalana a la Universitat de Girona, on ocupa la càtedra Josep Pla Especialitzat en literatura catalana del segle XX, publica estudis i anàlisis en revistes literàries, així com articles de crítica a la premsa diària i en revistes generalistes Avui , La Vanguardia , El Temps De les seves aportacions,…

S’inicia una crisi al si de la Mancomunitat S’hi consuma l’apartament d’Eugeni d’Ors com a director d’Instrucció Pública

Sortí del 1913 al 1939 Fou el primer a publicar planes en rotogravat Acollí Eugeni d’Ors quan sortí de “La Veu de Catalunya”

Josep Maria Sert i Badia i Eugeni d’Ors presideixen una comissió del règim franquista per al rescat dels quadres del Museo del Prado dipositats a Ginebra

S’inicia el Noucentisme En són representants, entre d’altres, Eugeni d’Ors amb el Glosari, Josep Carner amb Els fruits saborosos, i Costa i Llobera amb Horacianes Perdura fins el 1923

Fou elegit diputat el 1906, en unes disputades eleccions enfront d’Eugeni Sauvy, mere de Perpinyà Impulsà la política de transports Francmaçó, arribà a gran mestre adjunt de la gran lògia de França

Tracta de temes de filologia, literatura, erudició, folklore, etc Formen part de la redacció Enric Guiter, Modest Sabaté, Josep Picó i Jordi Costa, i hi han collaborat Eugeni Cortade, Marcel Cazeilles i Elisabet Oliveres-Picó

Fou catedràtic de literatura 1934, Premio Nacional de literatura 1935, Premi d’Assaig Ciutat de Barcelona 1962, membre de la Real Academia Española 1967, Premi Nacional de cultura hispànica 1980 i premi Eugeni d’Ors 1981 Com altres intellectuals del seu temps –Gregorio Marañón o Eugeni d’Ors– seguí una trajectòria compromesa amb un cert liberalisme cultural fins a la Guerra Civil Espanyola, i fou collaborador en les pàgines culturals de diaris i revistes com El Sol i Mirador Durant el conflicte bèllic, les seves simpaties es decantaren vers els vencedors Fou membre…

Creat cardenal 1440 pel seu oncle Eugeni IV, un cop papa no respectà la capitulació electoral favorable al conciliarisme Encoratjà les arts gràfiques, malgrat l’oposició que trobà entre els cercles humanistes romans, els quals blasmava de paganitzants Hom li deu la disciplina del jubileu