Resultats de la cerca

No sabem de cap vestigi que permeti localitzar-ne la ubicació Després de la invasió sarraïna, el comte Guifré el Pelós emprengué la recuperació i el repoblament de Catalunya, a tramuntana dels comtats d’Urgell i de Cerdanya Cap a l’any 875 reorganitzà la vall de Lord, que, segons diu Villanueva, s’estenia des del veïnatge de Cardona fins al coll de Tuixén i des de Canalda fins al torrent d’Agrevolet Posteriorment, l’any 1068, el comte Ermengol d’Urgell, dit també Ermengol de Gerb, atorgà als habitants d’aquesta zona una carta de privilegi i franquesa, alhora que els confirmà les…

La primera referència del topònim Figuerola és de l’any 980, quan surt esmentat en el document de donació del castell de Cabra que feu el comte de Barcelona Borrell II a Ervigi, la seva esposa Almatruda i a llur fill Guifré Tot i això, les primeres referències del castell de Figuerola són més tardanes, concretament del segle XII, quan formava part d’un mateix terme amb els castells de Miramar i Prenafeta i estava sota senyoria de la família Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els seus drets sobre aquesta demarcació al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV allegant que uns antecessors…

Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà…

S’interessà des de molt aviat per la poesia de caràcter experimental i reivindicà els surrealistes, JV Foix i J Brossa Fruit d’aquest interès són  Poemes 1966, L’influx de Lynx no altera el conducte 1969, amb Santiago Pau Bertran, Variacions puntuals 1972, Trilogia del tret 1972, Sis trets 1973 i  Habitar un paisatge 1973 En La nuu, Contes de l’horitzó 1974, es decantà cap a la poesia visual El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà la sèrie La columna A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes 1981, L…

Situació Aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta fortalesa andalusina, amb el poble de Santa Linya als seus peus ECSA - J Giralt El castell de Santa Linya és situat en el gran turó que domina tot el nucli urbà Mapa 32-13327 Situació 31TCG177442 El poble de Santa Linya és a 6 km de les Avellanes, per on passa la carretera L-904 de Balaguer a Tremp Per a anar al castell cal prendre un caminet que surt des de l’església parroquial de Santa Maria i que porta fins al cim del turó JGB Història El castell de Santa Linya era originàriament un hisn islàmic que formava part de la línia…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i…

A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit…

La seva aparició significà un punt d’inflexió en el marc cultural català, d’una banda pel seu treball com a collectiu i, de l’altra, per l’interès del grup per allunyar-se de les pràctiques artístiques convencionals i inserir-se en un corrent crític que cercava una funció social per a l’art Nascut en un escenari marcat per la inestabilitat política dels darrers anys de la dictadura franquista, el collectiu, tot i ésser considerat dins les tendències de l’art conceptual europeu del moment, tingué unes característiques específiques Els artistes que en formaren part en algun moment no pertanyien…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci…

Tingué des del començament les facultats de lleis civils la que li donà més fama, cànons, medicina, filosofia i arts, i la de teologia a partir del 1430 Els estatuts fundacionals reconeixien als estudiants els privilegis i les immunitats de l’estudi de Tolosa i les prerrogatives del de Bolonya una zona residencial pròpia dins l’urbs que no podia ésser violada ni pel veguer, franquesa d’host i cavalcada, salvaguarda reial i exempció d’imposts municipals El rector que podia redactar estatuts, imposar multes i era assistit per un consell era elegit cada any entre els estudiants de…