Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Leonardo Padura
Literatura
Nom amb el qual és conegut l'escriptor cubà Leonardo de la Caridad Padura Fuentes.
Estudià literatura llatinoamericana a la Universitat de l’Havana i començà a escriure articles en revistes i diaris el 1980 i, posteriorment, també reportatges, guions, documentals, etc Bé que publicà la seva primera novella el 1988 Fiebre de caballos , la fama li arribà amb les novelles policíaques protagonitzades per l’inspector Mario Conde, iniciades amb la tetralogia Cuatro estaciones Pasado perfecto , 1991 Vientos de cuaresma , 1994 Máscaras , 1997, premi Café Gijón, i Paisaje de otoño , 1998, premi Hammett, a les quals seguiren Adiós Hemingway 2001, La neblina del ayer 2005, premi…
Ideal Olímpic
Ciclisme
Equip ciclista.
Creat per la Federació Catalana de Ciclisme amb l’objectiu de promocionar els millors ciclistes catalans en l’àmbit internacional, funcionà entre el 1996 i el 1999 sota la direcció tècnica de Miquel Arbós Disputà competicions d’àmbit català i internacional Aconseguí victòries en la Cursa del Llobregat Víctor Rodríguez, 1996 i Ramón Medina, 1998, el Gran Prix de Muret Carles Torrent, 1996, el Grand Prix Ronde de Côtes Frontonnais José Guillén, 1996, el Grand Prix de la Pyrénene Ramón Medina, 1998, el Cinturó Internacional de Mallorca Joan Fuentes, 1999 i el Trofeu Avelino Camacho…
Pere Serra i Bosc
Arquitectura
Història
Militar
Militar i arquitecte.
Intervingué en les obres de fortificació de Barcelona 1798 Durant la guerra del Francès fou capità de la companyia de guies de l’exèrcit escriví un Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña , que, en còpies manuscrites, afavorí granment les operacions contra els francesos fou imprès en acabar la guerra 1814 Planificà l’anomenada font del Vell del pla de les Comèdies barceloní 1816-19 i restaurà l’església del Carme Soci de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, publicà una Disertación sobre la conducción de aguas a las…
Felip Puigserver
Cristianisme
Dominicà (1759).
Alumne de la Universitat d’Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l’ocupació napoleònica de la Península En l’opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes 1815 intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s’havia basat en sant Tomàs per defensar l’actitud liberal de les Corts de Cadis Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti…
Bibliografia sobre l’estudi de l’art català dels segles XIX i XX
Camps, T ed Art català contemporani 1970 Fons d’art de Xarxa Cultural , Caixa d’estalvis de Terrassa, Barcelona, 1985 Cirlot, L La pintura informal en Cataluña 1951-1970 , Ed Anthropos, Barcelona, 1983 Corredor-Matheos, J «La segona meitat del segle xX», collecció Història de l’Art Català , vol IX, Edicions 62, Barcelona, 1996 DDAA Historia del cine Español , Ed Càtedra, Madrid, 1995 DDAA Introducció a la història de la fotografia a Catalunya , Lundwerg Editores, Barcelona, 2000 Fontanella, L La fotografía en España, desde sus orígenes hasta 1900, Ed El Viso, Madrid, 1981 Fontbona, F «Del…
Consol Mata i Parreño
Arqueologia
Arqueòloga.
Es formà a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on és professora d’arqueologia des del 1988 Ha centrat la seva investigació en l’estudi del món ibèric al País Valencià, on ha realitzat diverses excavacions Puntal dels Llops, Los Villares i treballs de prospecció Plana d’Utiel, Camp de Túria Entre les seves publicacions cal destacar Los Villares Caudete de las Fuentes, Valencia origen y evolución de la cultura ibérica 1991 i El Vino de Kelin introducción a las prácticas agrícolas y ganaderas de época ibérica de la comarca de Requena-Utiel 1997, en collaboració L’…
Pedro Enríquez de Acevedo y Álvarez de Toledo
Història
Militar
Militar castellà.
Comte consort de Fuentes de Valdepero, fill del tercer comte d’Alba de Liste, participà 1557 amb el duc d’Alba en les campanyes de Nàpols contra el papa Pau IV Capità general de Portugal 1589, en morir l’arxiduc Ernest 1595 fou nomenat cap suprem dels exèrcits als Països Baixos i continuà les lluites contra Enric IV de França Felip III el féu membre dels consells d’estat i de guerra Capità general del Milanesat 1600-10, reprengué la lluita contra França, mantingué oberta la comunicació entre el nord d’Itàlia i Flandes i construí una fortalesa a la vall d’Adda per a tancar el pas…
Mercè Vilanova i Ribas
Historiografia
Historiadora.
Estudià a la Universitat de Barcelona, de la qual actualment és catedràtica d’història contemporània Ha estat fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Harvard University, professora de la Boston University i investigadora de l’Institut d’Histoire du Temps Présent, de París Fou fundadora de la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales , que dirigeix, i des del 1996 és presidenta de l’Associació Internacional d’Història Oral Les seves recerques s’han centrat en els estudis electorals i en la creació de fonts orals Les seves principals publicacions són…
Historia y Fuente Oral
Historiografia catalana
Revista semestral del seminari d’història oral del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Municipal d’Història, apareguda l’any 1989 sota la direcció de la professora Mercè Vilanova.
Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina Birulés, Johanna…
la Granja de Rocamora
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura-Vinalopó.
El seu petit terme és tancat per unes partions molt complicades, malgrat una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes Gairebé tot el terme 593 ha és conreat 99 ha de secà oliveres i 494 de regadiu cotó, carxofes, cànem, cereals, patates, etc amb aigua provinent de les séquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant, que proporcionen un benefici molt eventual Una part de la població activa treballa en la indústria de la comarca La població s’ha estabilitzat des del 1900 fins el 1970 després ha tingut una suau davallada El poble 1 990 h agl 2006 17 m alt és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina