Resultats de la cerca

La serra de Sant Gervàs es prolonga a ponent a través de les impressionants parets rocoses de Sant Cugat, que cauen vertiginosament sobre la Noguera Ribagorçana Oriol Alamany La serra de Sant Gervàs i el pui de Lleràs 25, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Entre el coll de Viu de Llevata i el de Montllobar, a cavall de les comarques de l’Alta Ribagorça i del Pallars Jussà, s’estenen un conjunt de serres complexes que separen les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana Entre totes elles destaquen la serra de Sant Gervàs Pala del Teller, 1887 m…

Fill de Joan II de Montcada i Tolsà El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials Lloctinent general de Catalunya 1580-81, lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent Lloctinent de València 1581-94, la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada 1586 Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou…

A catorze anys començà a aprendre l’ofici d’enquadernador i, poc després, començà a estudiar música al Conservatori Witte i a l’escola de música i dansa Folkwang de la seva ciutat Tingué com a mestres destacats de composició Ludwig Weber i Walter Dietrich Mobilitzat el 1940, fou tanmateix declarat “políticament dubtós” per la Gestapo a causa dels seus antecedents familiars catòlics Després de la Segona Guerra Mundial, fou mestre de capella a Buchau am Federsee i a l’església Wrangen a Ulm, on també exercí la docència a l’escola municipal Com a professor a l’Escola Superior Estatal de Música…

Situació i presentació És situat al límit de la comarca amb la Cerdanya Limita al N amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l’W amb Alàs i Cerc, al S amb la Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l’E amb el terme cerdà de Montellà i Martinet El terme s’estén als vessants de tramuntana de la serra de Cadí, i arriba fins a la mateixa carena la Torre de Cadí 2561 m, roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltoró o puig de la Canal Baridana 2648 m i el coll del Llitze Aquests cims formen el límit meridional del municipi amb els termes de la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén, i estan…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat…

El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…

Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i collaborà amb els seus parents Forment El 1507 contractà talles i imatges per a galeres Treballà a Saragossa el 1509 De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l’església del Pilar, d’…

Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…

Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, un dels més antics de la comarca, i del santuari de la Font Santa, antiga capella castellera, a primer terme ECSA - J Todó Situat al cim d’un turó, al vessant de la muntanya, damunt la plana de Sant Sadurní d’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TDF014857 De la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a l’Ordal surt, a mà esquerra, abans d’arribar als Casots, una carretera asfaltada que hi porta JBM Història Subirats és un dels castells més antics del Penedès De fet, és el primer castell de la comarca documentat històricament L’any 917 consta com a…

Correspon a un sector dels corredors del Sistema Subbètic valencià i té com a eix fisiogràfic el riu Verd dit també de Castalla o de Montnegre La foia és tancada, al nord, per les serres del Reconco 1206 m, de Biscoi 1164 m i del Carrascar d’Alcoi 1352 m per llevant, la Carrasqueta, el cabeç del Corbó, les serres de Vivenç i de la Gralla i la penya Roja 1266 m fan partió amb la canal o foia de Xixona Al sud-oest s’alcen el cònic Maigmó 1296 m amb el Montcatí 1098 m i la serra de l’Arguenya 1228 m, amb la penya de l’Àguila 1050 m a l’oest La majoria de les crestes són…