Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
microprocessador
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per un circuit integrat extraordinàriament complex que fa d’unitat central de procés en els microordinadors.
La seva funció, per tant, és anàloga a la de la CPU unitat central d’un ordinador El microprocessador fou ideat el 1971 i ràpidament fou comercialitzat n’aparegueren una sèrie de models que en pocs anys tingueren una difusió extraordinària Aquests primers tipus de microprocessadors es caracteritzen pel fet d’utilitzar mots de 8 bits els de 4 bits foren de seguida abandonats, però cap al 1978 aparegueren els microprocessadors de 16 bits i, més recentment, els de 32 bits La funció principal del microprocessador és la de rebre dades en forma de sèrie de dígits binaris, fer operacions…
vídeo digital interactiu
Electrònica i informàtica
Format d’emmagatzematge de so i vídeo interactiu, basat en uns potents protocols de compressió i descompressió de senyals digitals.
Els vídeos digitals interactius DVI permeten integrar en un ordinador personal vídeo, música, text, gràfics i parla, convertint-lo així en un ordinador multimèdia DVI és una marca comercial d’Intel des del 1987 Un format alternatiu és el disc compacte interactiu CD-I
microcontrolador
Electrònica i informàtica
Sistema digital format per una unitat central, memòria ROM, una RAM petita i alguns dispositius d’entrada/sortida que permet fer petits dissenys de controls, tot inclòs en un sol circuit integrat.
L’ús del microcontrolador fa el disseny més fiable, en tenir menys components, i més versàtil, en poder afegir o modificar funcions del disseny només canviant la ROM de control El microcontrolador troba el seu camp d’aplicació en dissenys amb sistemes digitals que fan servir un microprocessador, poca memòria i alguns dispositius d’entrada/sortida Substitueix dissenys fets amb lògica tradicional del tipus famílies lògiques en petits dissenys, com controls de forns de microones, rentadores, neveres, etc En general, els microcontroladors es fan servir per a controlar processos de perifèrics…
Teodor II de Mistràs
Història
Dèspota de Mistràs (1407-28).
Fill de l’emperador Manuel II, succeí el seu oncle Teodor I Sota la seva ègida fou obtinguda la gairebé completa unificació del Peloponès amb l’annexió d’Acaia, així com la major esplendor cultural i artística de Mistràs Protector d’intel*lectuals i humanistes, deixà el poder al seu germà Constantí despotat de Mistràs i es retirà en un monestir
Andrew Grove
Electrònica i informàtica
Empresari i informàtic nord-americà d’origen hongarès.
Nascut András István Gróf, emigrà als Estats Units després de la revolta antisoviètica que tingué lloc a Hongria el 1956 Estudià enginyeria química al City College de Nova York i es doctorà el 1963 a la Universitat de California Berkeley 1963 Contractat per Gordon Moore, el seguí quan aquest fundà Intel , empresa de la qual fou president 1979-97, director executiu 1987-98 i president del consell d’administració 1997-2005 Tingué un paper decisiu en l’orientació de l’empresa vers el desenvolupament dels microprocessadors que impulsaren l’hegemonia de l’ordinador personal PC
via
Cristianisme
Mitjans de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu.
D’ençà de Tomàs d’Aquino hom en distingeix cinc la primera via , que argumenta a partir del moviment del món per tal d’arribar al Motor immòbil la segona via , que parteix de l’anàlisi de la causa eficient la tercera via , que parteix de la contingència del món creat la quarta via , que parteix de la consideració dels graus de l’ésser analogia per a deduir-ne l’existència de l’absolut i la cinquena via , que parteix de la consideració de la finalitat en el món i en dedueix l’existència d’una intel*ligència absoluta
William Cleland Lowe
Economia
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà
.
Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un…
Universal Serial Bus
Bus en sèrie universal, que proveeix un estàndard de bus sèrie per a connectar dispositius a un ordinador.
El port USB fou desenvolupat per Compaq, IBM, DEC, Intel, Microsoft, MEC i Northern Telecom, i pot arribar a velocitats de transferència de dades de fins a 12 MB per segon Un sistema USB té un disseny asimètric format per un sol servidor i múltiples dispositius connectats a una estructura d’arbre mitjançant concentradors especials Es poden connectar fins a 127 dispositius a un sol servidor, tenint en compte que els concentradors hi són inclosos L’estàndard inclou la transmissió d’energia elèctrica al dispositiu connectat L’USB pot connectar perifèrics com ara ratolins, teclats,…
arquitectura
Electrònica i informàtica
Manera com s’organitzen i interactuen els elements principals (microprocessador, memòria central, busos de connexions, perifèrics, etc.) que constitueixen un determinat ordinador i, en general, qualsevol sistema informàtic.
El terme arquitectura fa referència tant al maquinari com al programari, de manera que hom parla de l’arquitectura d’un determinat sistema operatiu, d’una aplicació d’arquitectura client-servidor, de l’arquitectura d’un microprocessador, etc En aquest últim cas, l’arquitectura pot ésser Von Neumann o Harvard, CISC Complex Instruction Set Computer o RISC Reduced Instruction Set Computer, etc En l’arquitectura Von Neumann les dades i les instruccions comparteixen la memòria principal en l’arquitectura Harvard, en canvi, tenen espais de memòria separats En l’arquitectura CISC el conjunt d’…
Henry Edward Roberts
Electrònica i informàtica
Enginyer informàtic nord-americà, més conegut per Ed Roberts.
Inicialment estudiant de medicina a la Universitat de Miami, canvià aquesta carrera per la d’enginyeria elèctrica El 1962 s’allistà a l’exèrcit, on li foren assignades tasques de criptografia, i completà els seus estudis a la Universitat d’Oklahoma, on es graduà el 1968, any en què fou destinat al laboratori d’armament d’Albuquerque Amb diversos collaboradors hi dissenyà un paquet electrònic per a modelisme de coets, que comercialitzà amb el nom de la seva empresa, MITS Micro Instrumentation and Telemetry Systems, per a la qual el 1970 dissenyà i construí una calculadora de vuit dígits MITS…