Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
gimnàstica adaptada
Gimnàstica
Gimnàstica practicada per persones amb discapacitat intel·lectual.
Inclou les modalitats de gimnàstica artística i rítmica, regulades pel reglament de Special Olympics International Els competidors s’agrupen en diferents nivells segons el grau de discapacitat Pel que fa a la gimnàstica artística, els esportistes han de seguir unes rutines d’entre 30 i 90 segons en cada aparell, que són avaluades per un grup de jutges Poden competir, dividits en quatre nivells, de manera individual i per equips, en categoria masculina, femenina o mixta En gimnàstica artística masculina competeixen en cavall amb arcs, anelles, salt, paralleles, terra i barra fixa, i en…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears
Antic edifici central de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, a Barcelona, obra d’Enric Sagnier i Villavecchia (1917)
© Fototeca.cat
Economia
Institució creditícia fundada el 1904 a Barcelona a iniciativa de les set agrupacions patronals més importants per tal de constituir una caixa de retir per als obrers.
En fou el primer president Lluís Ferrer-Vidal i Soler , i el primer director Francesc Moragas 1904-35, el qual rebé assessorament d’Enric Prat de la Riba Del 1910 al 1939 representà l’Instituto Nacional de Previsión al Principat i a les Balears Els homenatges a la vellesa iniciats el 1915 i internacionalitzats el 1928 a través del Congrés d’Assistència Pública i Privada i les institucions de la caixa, com l’Institut de la Dona que Treballa 1920, posteriorment Institut de Santa Madrona, el Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi 1921 o les cases de cultura i…
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de…
Anna Maleras i Colomé
Dansa i ball
Ballarina i professora de dansa.
Estudià dansa clàssica amb Joan Magriñà i Sanromà , i espanyola amb la seva cosina Emma Maleras i Gobern Posteriorment amplià la seva formació al Centre de Dansa Hightower de Canes, on descobrí la tècnica Graham i el jazz a través del seu mestre Lyn MacMurray De retorn a Barcelona, el 1967 fundà l’escola de dansa Estudi Anna Maleras, i el 1972 el Grup Estudi Anna Maleras, que introduí la dansa moderna i jazz a Catalunya, actiu fins el 1989 Com a ballarina formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu i participà en espectacles a l’estat i a l’estranger El 1980 organitzà a Palma la…
Antoni Serra i Fiter
Gerro de porcellana, d' Antoni Serra i Fiter
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de Barcelona…
Miquel Milà i Sagnier
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador industrial i interiorista.
Cursà estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, inacabats, i s’incorporà a l’estudi del seu germà Alfons Milà i de Frederic de Correa El 1958 s’establí per compte propi com a dissenyador industrial i d’interiors Amb André Ricard , Antoni de Moragas , Oriol Bohigas i altres fou un dels fundadors de l’ ADI-FAD 1957, de la qual fou president del 1974 al 1984 Fou membre permanent del jurat dels premis FAD fins el 1986, i professor de disseny de l’escola Elisava 1961-70 i de l’ Escola Eina 1970-75 Des de la seva empresa, Tramo, dissenyà mobles i làmpades que tingueren…
Arquitectura catalana: de la postguerra al Grup R
El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…
Oleguer Junyent i Sans
Escenografia d'Oleguer Junyent i Sans per a El capvespre dels déus, de Richard Wagner
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf, germà de Sebastià Junyent.
Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts…
Albert Viaplana i Veà
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l' Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB,on es graduà el 1966, es doctorà el 1980, i entre 1971 i 1999 hi exercí la docència catedràtic des del 1978 Collaborà amb A de Moragas i Gallissà i amb Heliodor Piñón i Pallarés ,amb el qual fundà l'estudi Viaplana-Piñón 1974-97 Posteriorment treballà amb el seu fill David Viaplana Canuda Barcelona 1965 Obra seva és la plaça dels Països Catalans, a Barcelona, amb Enric Miralles, que li va valdre el 1983 els primers premis FAD i Ciutat de Barcelona Així mateix projectà el parc del Besòs, a Sant Adrià i la plaça…
Emili Mira i López

Emili Mira i López
© Arxiu família Mira
Psiquiatria
Psiquiatre.
S’installà amb la seva família a Barcelona el 1898 Llicenciat a Barcelona 1917 i doctorat a Madrid 1923, fou cap de la secció de psicologia 1919 i director 1927 de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona 1919 i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ocupà la primera càtedra de psiquiatria Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona 1931, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus 1935 i del manicomi de Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
