Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
avulsió
Dret
Tipus d’accessió natural dels béns immobles que consisteix en l’acreixement de terres als predis afins als rius, no pas de forma successiva i lenta com en l’al·luvió, sinó violenta i transitòria, a conseqüència del corrent de les aigües.
El dret romà atribuïa aquest augment al propietari del predi receptor però si es tractava d’arbres i aquests no hi arrelaven, aleshores continuava essent-ne propietari el del predi del qual provenien Contra la norma general d’accessió, si hom pot arribar a conèixer la procedència del terreny incorporat, continua essent-ne propietari l’anterior
Fermí González Vélez

Fermí González Vélez
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Jugador d’escacs.
Es formà a l’Escola Tomàs Viñas de Mataró i ha estat jugador del Cerdanyola de Mataró i també del Club d’Escacs Terrassa Fou campió de Catalunya juvenil 1986 i subcampió 1988 Aquell mateix any, participà en el Campionat d’Espanya absolut Guanyà l’Obert de Barberà i aconseguí la norma definitiva de Mestre Internacional
Eliminades parcialment les limitacions a la portabilitat entre els diversos estats de la UE
Entra en vigor la norma europea que garanteix la igualtat de serveis d’internet en plataformes de serveis a tots els estats membres de la Unió Europea Fins ara, aquests serveis estaven limitats a les persones que vivien o residien en estats de la UE que no eren els seus Tanmateix, el reglament aprovat estableix que la portabilitat dels continguts només és temporal
fisc
Història
Dret català
Dels segles IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.
A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general
Harley Granville-Barker
Teatre
Dramaturg, autor i actor teatral anglès.
Com a director, foren particularment interessants les recreacions que féu de tragèdies gregues i les adaptacions de Shakespeare Les peces que escriví — The marrying of Ann Leete ‘El casament d’Ann Leete’, 1909, The Voysey Inheritance ‘L’herència de Voysey’, 1909, The Madras house ‘La casa de Madras’, 1909, The secret life ‘La vida secreta’, 1923, etc— segueixen la norma imposada per l’avantguarda francesa
màxima
Norma moral o pràctica que hom aplica a la pròpia conducta.
typikón
Cristianisme
Dret
En el món bizantí, regla o norma codificada en un llibre.
N'hi ha de dues menes el monàstic, que regula la vida dels monjos, i el litúrgic, que estableix la manera de celebrar els oficis, els texts que cal llegir o cantar, etc
fal·làcia naturalista
Filosofia
Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats prescriptius sense que sigui justificable.
Hume assenyalà que de l’observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral GEMoore, en els seus Principia ethica 1903, utilitzà aquest terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es tracta de definir el terme “bo” com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra
Pier Antonio Quarantotti Gambini
Literatura italiana
Escriptor italià.
És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina