Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Rateri de Verona
Cristianisme
Teòleg i reformador eclesiàstic.
Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc original, ha…
Valdemar II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1202-41).
Fill de Valdemar I , succeí el seu germà Canut VI Com a duc de Slesvig des del 1188 defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg 1200-01 Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende El 1219, en una expedició a Estònia, conquerí Reval i cristianitzà el país Els senyors feudals de l’…
Isola Tiberina
Illa
Petita illa al mig del riu Tíber, a Roma.
És unida a la riba esquerra pel pont Fabricio, construït el 62 aC, i la riba dreta pel pont Cestio 46 aC És un illot baix i allargassat uns 300 m de llarg per 80 d’ample, dedicat antigament al culte d’Esculapi, que tenia el temple on actualment hi ha l’església de San Bartolomeo Aquesta, edificada per Otó III, a la fi del segle X, en honor de sant Adalbert de Praga, fou destruïda per una inundació 1557, i refeta totalment i consagrada a sant Bartomeu se'n conserva el campanar romànic i un mosaic dels segles XII-XIII Hi ha també l’església de San Giovanni Calibita restaurada el…
Brandenburg

Brandenburg La catedral de Sant Pere i Sant Pau
© Deutsche Zentrale für Tourismus e.V.
Ciutat
Ciutat del land de Brandenburg, Alemanya, a la vora del riu Havel.
Important nucli industrial indústria siderúrgica, mecànica, tèxtil i química, és un nus ferroviari i port fluvial Entre els seus monuments, perjudicats pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial, són remarcables la catedral començada al segle XII romanicogòtica, l’església gòtica de Santa Caterina segle XV, l’antiga casa de la ciutat segles XIV-XV i alguns ponts medievals El seu origen es troba en la fortalesa de Brennabor o Brennaburg , construïda per una tribu eslava, la qual fou conquerida cap al 928 per Enric I L’any 948 fou convertida per Otó I en seu d’un bisbat…
Constantí VII
Història
Emperador bizantí (913-959).
Fill de Lleó VI , visqué un dels períodes més gloriosos de la història de l’Imperi A causa de la seva minoritat, s’encarregaren del govern de primer el seu oncle Alexandre i després la seva mare Des del 919 associà al govern el seu sogre Romà I Lecapè, el qual de fet detingué tot el poder Mantingué excellents relacions culturals amb ‘Abd-al-Raḥmān III i Otó I Molt més preocupat pels afers culturals que pels polítics, fou l’ànima del moviment enciclopedista que caracteritzà la dinastia macedònica Entre les seves obres cal esmentar, com a més importants i personals, una Vida de…
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’Emília, Parma…
Mavrokordatos
Llinatge principesc de grecs fanariotes, originari de l’illa de Quios.
L’estirp fou Nicolau Mavrokordatos , que visqué a la primera meitat del s XVI tanmateix, el qui acumulà la fortuna fou Alexandre Mavrokordatos , dit l' Hexaporita Constantinoble ~1640 — 1709, metge del soldà i gran dragoman del govern de la Sublim Porta Dos dels seus fills, Nicolau i Joan I , ocuparen el tron de Moldàvia i el de Valàquia durant els s XVII i XVIII Això féu que altres membres de la família es naturalitzessin en aquests principats i n'obtinguessin la corona — Alexandre I Mavrokordatos 1754-1819, gospodar de Moldàvia el 1875— Un altre familiar, Alexandre Mavrokordatos…
Venceslau II de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1278-1305) i de Polònia (Venceslau I: 1300-05).
Fill i successor d’Otakar II i de la seva segona muller, Cunegunda d’Hongria Estigué sota la tutela del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que governà tirànicament, i no regnà oficialment fins el 1283 No pogué dominar del tot la noblesa Renuncià a les pretensions sobre Àustria i Estíria, però estengué la sobirania feudal sobre els ducats de Silèsia, que foren de Polònia Intervingué en l’elecció del duc Albert I d’Àustria com a rei de Romans 1297-98, però hagué de sofrir-ne el domini Vidu de Judit, germana del dit AlbertI, es casà amb l’hereva de Polònia, Elisabet, i…
Adam Minchejmer
Música
Compositor, violinista i director d’orquestra polonès.
Estudià violí i composició, i a catorze anys ja componia Passà gairebé tota la vida lligat al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, com a primer violinista 1850-64 i, més endavant, com a director artístic dels ballets 1858-72, director d’orquestra 1872-82, director del teatre 1882-90 i bibliotecari 1890-1902 Feu només una petita escapada a Berlín per estudiar amb A Marx Exercí la docència al Conservatori de Varsòvia 1861-64, a l’Institut Aleksandryjski 1864-72 i a la Societat Musical de Varsòvia 1895-1902 De la seva obra com a compositor destaca la música escènica Otton lucznik 'Otó, l’…
Adalbert de Praga
Cristianisme
Bisbe de Praga (982); en ésser consagrat canvià el seu nom txec Vojtěch pel del seu mestre, Adalbert de Magdeburg.
S'enfrontà diverses vegades als pagans per tal d’arrencar-los de la bruixeria i de la poligàmia, ambdós costums molt arrelats al seu poble Descoratjat davant les dificultats pastorals i polítiques que trobà al seu entorn, es retirà a Roma, on portà una vida de reclusió i d’estudi al monestir de Sant Bonifaci però molt aviat el papa Joan XV el féu tornar a la seva diòcesi, on Adalbert, influït pels ideals de Cluny, fundà aleshores l’abadia de Břevnov, prop de Praga 992 Més tard es consagrà a l’evangelització dels pobles de les riberes del Bàltic i esperonà la conversió dels magiars Adalbert…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina