Resultats de la cerca

Fundat a l’octubre del 1911, neix d’una escissió de l’Andreuenc Club de Futbol El fundador de l’entitat fou Lluís Montell El 1913 l’equip passà a denominar-se L’Avenç del Sport Amb els anys prengué protagonisme en detriment de l’Andreuenc Club de Futbol 1914-15 Competí en el Campionat de Catalunya, fou campió de primera categoria B 1918-20 i disputà la Lliga de primera categoria A 1920-22 Posteriorment tornà a la categoria de primera B El 1925 es fusionaren els dos clubs de Sant Andreu de Palomar Se’ls van unir també altres clubs de diferents disciplines esportives com l’Esport…

Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de promocionar la natació i el waterpolo entre els veïns del barri També té seccions de tennis, esquaix i triatló Pel que fa a les installacions del club, el 1992 inaugurà una piscina olímpica amb coberta retràctil als terrenys de Fabra i Puig Amb uns terrenys de 26000 m², el 1998 rebé cedit de l’Ajuntament de Barcelona el complex esportiu de Trinitat Vella i la Installació Generalitat antiga AISS, i també s’encarregà de la gestió de la piscina municipal del carrer de Santa Coloma L’any 2016 fou guardonat amb el premi Dona i Esport en la categoria de…

Hi disputa els seus partits la Unió Esportiva Sant Andreu És situat al carrer de Santa Coloma i té una capacitat d’aproximadament 18000 espectadors El camp fou inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit entre el conjunt local i el Futbol Club Barcelona L’equip blaugrana guanyà 1-0 i Fusté fou l’autor del gol Tingué illuminació artificial a partir del 1972 Inicialment s’anomenà Camp del Carrer de Santa Coloma fins que el 7 de desembre de 1980 fou batejat oficialment amb el nom de Narcís Sala en record de qui fou president de l’entitat durant molts anys Des del 2005 té gespa artificial

Fundada el 1930 per treballadors de Can Fabra, fou pionera en l’organització de rallis d’alta muntanya, dels quals ha celebrat més de quaranta edicions És sòcia fundadora de l’Associació Senders de Catalunya i de l’Associació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès Té més de 600 socis i les seccions d’esquí, escalada i alta muntanya, BTT, fotografia i espeleologia, aquesta constituïda pel Grup d’Exploració i Recerca Subterrània El 2005 rebé la Medalla d’Honor de Barcelona

Baró de La Linde Fou intendent de l’exèrcit i del Principat de Catalunya, càrrec en el qual succeí José Felipe de Castaños Com aquest, afavorí la Junta de Comerç de Barcelona i l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, que el nomenà membre numerari Féu construir una mina que desembocà en el Rec Comtal i permeté de regar terres dels termes de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i l’horta del Portal Nou de Barcelona La seva imprevisió davant l’escassetat de proveïments provocà els Rebomboris del Pa 1789 per tal d’apaivagar la protesta popular proposà la creació d’una…

Era fill de Bernat Folch Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona Construí, a Sant Andreu de Palomar, el convent de Jesús i Maria Signà també 1861 el projecte de les fàbriques de filats i teixits de Cal Bassacs de Gironella Berguedà Publicà un Diccionario de arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos 1864 El seu germà, Lluís Folch i Brossa Barcelona, 1849 ‒ 28 de desembre de 1902, ebenista, consta afiliat al gremi de fusters fins el 1890 Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart Obtingué la cobejada plaça d’organista de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida Sotsdirector de l’Orfeó Català entre el 1891 i el 1938, cal considerar-lo com un dels bons collaboradors de…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció Provincialis…

Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes…

Estudià piano, violí, percussió i cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i direcció a l’Aspen Music Festival and School AMFS i a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena Fou director assistent de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya 1998-99 El 2000 guanyà el primer concurs per a joves directors de l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, i, el 2001, el Nicolai Malko de Copenhaguen S'ha situat al capdavant d’orquestres com la Royal Philharmonic Orchestra de Londres, la Tonhalle de Zuric, la WDR de Colònia, la Filharmònica d’Estocolm, la Simfònica de Trondheim…