Resultats de la cerca

Filla d’Augustí Callís Vic, 1718 - Real del Monte, Mèxic,1782 —nomenat, el 1767, primer comandant de la Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya per lluitar contra la rebellió dels nadius de Sonora a Nova Espanya—, el 1769 seguí el pare, juntament amb la resta de la família, i s’establiren a Ciutat de Mèxic El 3 de juny de 1780 es casà amb Pere Fages , tinent coronel a les ordres d’Agustí Callís, i que havia estat un dels descobridors de Califòrnia Anà amb el seu marit a Monterrey 1784, capital dels nous territoris, després que el 1782 aquest hagués estat nomenat governador de l’Alta i…

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1890, aquest mateix any ingressà a la Companyia de Jesús Ordenat sacerdot el 1899, el 1901 fou destinat a València per ocupar la direcció de la Congregació Mariana del Patronat de la Joventut Obrera, institució que dirigí fins el gener del 1932, quan la Companyia de Jesús fou dissolta pel Govern de la Segona República Durant aquests anys dugué a terme diverses iniciatives, com ara les primeres colònies escolars de València 1906, la Casa dels Obrers 1908, l’equip de futbol Gimnàstic Patronat 1909 i el Parc Escola 1928 Morí assassinat per…

Fill d’uns forners de Sabadell Estudià arquitectura a Llotja Barcelona i a Madrid, i obtingué el títol el 1854 Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors 1855, catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres 1859 i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura des del 1875 Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855 El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’Onyar a Girona El…

Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a Madrid El 1964…

D’idees republicanes, fou un dels iniciadors de l' Acadèmia d'Higiene de Catalunya , el 1892, i de l’Institut Mèdic Social de Catalunya, organismes que presidí Fundà una primera revista mèdica escrita en català, La Gynecologia Catalana 1898 El 1909 ingressà en l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Assolí popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi fou un dels organitzadors i president d’honor del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi i en denunciar la tasca reaccionària del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi Sense militar en cap…

Titulat el 1873, és autor de dos palaus de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Canvià la seva trajectòria inicial —edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya 1897-99, a Barcelona, on combinà el ferro i el maó vist— per un Modernisme retòric i inflat monument a Rius i Taulet, 1897-1901 monument a Pitarra, 1906 tinença d’alcaldia de la Concepció casa al carrer d’Avinyó, tots a Barcelona Arquitecte municipal en cap de Barcelona des del 1889 —càrrec que guanyà en competència amb Domènech i Montaner—, hom li retreia uns suposats compromisos amb la casa Ballarín, raó per la qual devia emprar…

Vida i obra Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La fuerza del orgullo 1886 L’any 1888 tornà a Sant Andreu i s’interessà pels problemes dels obrers Estudià pintura i es relacionà amb joves artistes plàstics com ara Ricard Canals, Isidre Nonell i Adrià Gual Durant un any i mig treballà al taller d’escenògraf de Fèlix Urgellés Les obres teatrals d’aquesta etapa foren escrites majoritàriament en vers i adreçades a les societats dramàtiques del…

Fou pensionat per l’ajuntament barceloní a París i a Roma Residí set anys a Itàlia i a Suïssa, i pintà nombroses vistes del llac de Como Practicà una pintura realista convencional

Fou director de la Revista de Ciencias Médicas  1877-1885 Autor d’estudis sobre les epidèmies de febre groga 1870 i còlera 1884 de Barcelona