Resultats de la cerca

Fill del prestigiós actor i autor teatral Lleó Fontova i Mareca  De petit mostrà ja una gran disposició pel violí i quan només tenia sis anys actuà al Gran Teatre del Liceu Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, tocà, als 13 anys, davant la reina Maria Cristina, que el pensionà per estudiar al Conservatori de Brusselles En aquesta ciutat fou deixeble de Colyns i obtingué el gran premi de violí al Conservatoire Royal de Musique 1890 Al seu retorn a Barcelona, el 1892, viatjà per diverses ciutats d’Espanya, d’Europa i de l’Amèrica del Sud i, finalment, fixà, el 1896, la seva…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya i germà d’ Aurelio , estudià dibuix, pintura i escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S’inicià com a auxiliar de muntatge amb Francesc Marín en Julieta y Romeo 1940, Josep Maria Castellví A partir del 1942 s’incorporà a No-Do i un any després ja treballà com a segon operador en Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948, Ricard Gascon El 1949 muntà amb l’operador Ricard Albiñana un laboratori fotogràfic i l’any següent dirigí la fotografia d’ El señorito Octavio Jerónimo Mihura amb Georges Perinal i en solitari la d’ El…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya , després de la guerra civil treballà en periodisme i publicitat, fins que el 1944 entrà al cinema de la mà del seu germà gran, Federico , també operador, que exercia a Barcelona Intervingué com a segon operador en els films Abel Sánchez 1946, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, entre d’altres, i per primer cop com a director de fotografia en La melodía misteriosa 1955, Joan Fortuny Rodà en color per primera vegada en Cuando el valle se cubra de nieve 1956, José Luis Pérez de Rozas i alternà el treball de primer i…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…

Formen dos volums el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920 Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre illustració, relligadura, ex-libris, etc Fou illustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials

Popularitzada a Catalunya ja durant aquest mateix segle, no se’n coneix cap versió catalana, per bé que hi ha indicis d’una edició del 1538, fins a la que fou publicada a Barcelona el 1616, feta per Honorat Comalada a partir, segons indica la portada, d’una d’anterior castellana en tot cas, el text no presenta cap castellanisme i els arcaismes no són propis d’una versió del segle XVII Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg del segle XVIII i encara en part del XIX Fou reproduïda per Miquel i Planas el 1908 Bibliografia Miquel i Planas, R…

Conegut amb el pseudònim de D’Ivori Format a l’Acadèmia Borrell, a Sant Lluc i amb Josep Triadó Començà collaborant molt esporàdicament a Papitu Relacionat amb Ramon Miquel i Planas, illustrà El rondallari català de Bertran i Bros 1909, que aquell edità Residí a Buenos Aires 1911-12, on collaborà en el setmanari Caras y Caretas , a París, on fou corresponsal-dibuixant de la revista de Buenos Aires La Semana Universal , i a Londres De nou a Barcelona 1914, collaborà en diverses revistes, com D’Ací i d’Allà , Bella Terra , Catalunya Teatral , Virolet , La Mainada , etc Illustrà L’Eneida…