Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
Michael Nyman
Música
Compositor, crític i teòric de la música anglès.
Descontent amb els nous corrents compositius, el 1964 decidí dedicar-se a la musicologia, l’edició de música antiga i la crítica musical, en detriment de la composició, i fou el primer que aplicà a la música el terme "minimalista" Quatre anys més tard, en escoltar Come Out , de S Reich, intuí nous camins i reprengué la seva carrera de compositor Ha escrit principalment per a la Michael Nyman Band, però també per a orquestra simfònica, cors a cappella o quartet de corda Entre les seves composicions destaquen The Man who Mistook his Wife for a Hat 1986, The Commissar Vanishes 1999…
Julius Weismann
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra alemany.
Estudià composició amb J Rheinberger el 1892 La seva producció és molt extensa i abraça tots els gèneres, llevat de la música sacra Tot i que seguí essencialment l’estil del Romanticisme tardà, incorporà elements de l’impressionisme i també del llenguatge polifònic de M Reger La seva música fou molt popular durant els anys vint i trenta, i les tres primeres òperes, Schwanenweiss 'La blancor del cigne', 1919-20, Ein Traumspiel 'Una obra de fantasia', 1922-24 i Die Gespenstersonate 'La sonata dels fantasmes', 1929-30, assoliren un èxit notable Durant la Segona Guerra Mundial donà suport al…
Philip Kerr
Literatura
Escriptor escocès.
Graduat en dret per la Universitat de Birmingham, treballà com a redactor publicitari Interessat en l’Alemanya del Tercer Reich i influït per Raymond Chandler, la seva obra més reconeguda, inscrita en el gènere negre, se situa en aquest període i a la postguerra i té com a protagonista Bernie Gunther, un detectiu contrari al règim però que es veu obligat a collaborar amb Goebbels i Heydrich March Violets 1989, The Pale Criminal 1990, A German Requiem 1991, The One from the Other 2006, A Quiet Flame 2008, If the Dead Rise Not 2009, premis RBA de novella negra i Historical Dagger…
Johannes Wolf
Música
Musicòleg alemany.
Vida Estudià amb JAPh Spitta i feu un doctorat amb H Riemann l’any 1893 Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín L’any 1915 esdevingué director de la collecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les colleccions d’aquest centre Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l' ars nova , la història de…
Fritz Stein
Música
Músicòleg alemany.
Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu Durant el…
conferència de Potsdam
Història
Conferència internacional celebrada a Potsdam (17 de juliol - 2 d’agost de 1945) que començà a tractar els problemes de la pau, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial
.
Hi assistiren els aliats Stalin i Molotov per l’URSS, Truman i Byrnes pels EUA i Churchill i Eden per la Gran Bretanya Després de les eleccions angleses 25 de juliol s’hi afegiren Attlee i Bevin Hi foren presos acords sobre la sort d’Alemanya l’elaboració dels tractats de pau la divisió d’Alemanya, així com de Berlín, en quatre zones d’ocupació militar nord-americana, francesa, britànica i soviètica el desarmament i la desmilitarització del Reich la dissolució del partit nazi l’abolició de les lleis de Hitler i la descentralització política d’Alemanya el judici dels criminals de…
sòrab | sòraba
Etnologia
Individu d’un poble eslau que habita a la regió de Lusàcia.
És conegut també, en la tradició germànica, amb el nom de vende El tret que els identifica com a comunitat és, actualment, la llengua sòraba, de la qual als anys noranta hi havia tan sols uns 100 000 parlants Tanmateix, els sòrabs formen, després dels frisons, la més important minoria etnicolingüística d’Alemanya Són una reminiscència dels pobles eslaus més occidentals, desplaçats pels germànics en el seu avenç cap a l’Est Sota l’imperi carolingi foren agrupats en la Marca de Soràbia i foren cristianitzats al segle X Malgrat la secular dominació germànica, mantingueren llur llengua i llur…
Irena Sendlerowa

Irena Sendlerowa
© Ministeri d’Afers Exteriors de la República de Polònia
Política
Activista humanitària polonesa.
De fondes conviccions catòliques, es dedicà professionalment a l’assistència social a càrrec de l’ajuntament de Varsòvia Arran del tancament del gueto 1940 després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich, el 1942 aconseguí infiltrar-s’hi i organitzar, amb altres activistes, la Zegota Consell per a l’ajuda als jueus, que dirigí des del gener del 1943 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, una xarxa clandestina per a la fugida d’infants, als quals procurà també protecció i incògnita en diversos orfanats i convents Arrestada i torturada el 1943, fou enviada al penal de Pawiak i…
Luise Rinser
Luise Rinser
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
El 1939 fou obligada a abandonar el magisteri pel seu rebuig a afiliar-se al partit nazi Des del 1941 fins a la caiguda del III Reich els seus llibres foren prohibits, i el 1944 fou empresonada Els llibres sobre l’experiència del nazisme les narracions Die gläsernen Ringe , ‘Els anells de vidre’, 1941 els diaris de presó, de 1946, i la novella Jan Lobel aus Warschau ,‘Jan Lobel de Varsòvia’, 1948 destaquen dins la seva producció Posteriorment, hi reflectí també el compromís amb els moviments feministes i d’esquerra Les seves posicions radicals i la inclinació cap a l’esoterisme, cada cop més…
Paul Felix Weingartner
Música
Director d’orquestra austríac naturalitzat suís.
S’inicià a Graz amb WA Remy i, després d’una etapa a Leipzig, el 1883 fou deixeble de F Liszt a Weimar El 1884, quan ja havia estrenat diverses obres pròpies, començà a exercir de director suplent a l’Òpera de Königsberg L’any següent fou contractat a Danzig per dues temporades, i més tard dirigí a Hamburg i Mannheim, fins que, finalment, el 1891 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i dels concerts reials El 1898 dimití el seu càrrec a l’Òpera, però continuà amb els concerts fins el 1907 El 1908 substituí G Mahler a l’Òpera de Viena, però hi renunciá el 1911, si bé seguí al capdavant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina