Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
La Nau dels esports
Publicacions periòdiques
Esport general
Edició setmanal d’esports del diari La Nau, publicada a Barcelona entre el 7 d’octubre de 1929 i el 3 de febrer de 1930.
Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números
Núria Ribot i Rius
Arts decoratives
Esmaltadora, filla de Josep Ribot i Calpe.
Formada artísticament a l’Escola Llotja, de Belles Arts i l’Escola Massana, fou profesora de dibuix en aquest darrer centre La seva obra es caracteritza per un dibuix d’un perfecte realisme acadèmic que prové de la influència del seu pare Inscrita a la Manufactura de l’Escola Massana, executà infinitat d’esmalts sota la direcció de Miquel Soldevila Exposà la seva obra en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya
La Publicitat
Publicacions periòdiques
Esport general
Suplement setmanal d’esports del diari La Publicitat editat a Barcelona del 9 d’abril de 1923 al 31 de març de 1924.
Nasqué amb la voluntat d’enaltir l’esport català i en ressenyava l’actualitat esportiva, especialment de Barcelona Hi participaren Emili Pellicer, Ramon Larruy, Josep M Guilera, Antoni Armangué, Crack , i illustradors com Passarell , Chor , Freixas, Quelus i Benigani Pompeu Fabra hi publicà algunes de les Converses Filològiques i Carles Soldevila hi signava la secció anomenada Circumloquis Els seus redactors, amb Crítias i Vicenç Bernades al capdavant, ingressaren posteriorment en el setmanari L’Esport Català
Miquel Coll i Alentorn
Miquel Coll i Alentorn
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Historiador i polític.
Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…
, ,
Constantin Marinescu
Historiografia catalana
Historiador.
Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse…
Memòries de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC
Historiografia catalana
Col·lecció de monografies d’investigació històrica i publicació documental de l’Institut d’Estudis Catalans, iniciada el 1927.
El primer volum correspon a l’obra de JM Millàs i Vallicrosa sobre la ciència àrab medieval Se n’han publicat 53 volums fins el 1999, i inclou els diplomataris de la Catalunya carolíngia, començats per Ramon d’Abadal 1926, i també altres obres importants de la historiografia catalana del s XX la de Puig i Cadafalch sobre art romànic, la de Martínez i Ferrando sobre el conestable Pere de Portugal 1936 i la de Ferran Soldevila sobre Pere el Gran 1950, entre d’altres També s’hi han publicat estudis significatius en el seu moment, com ara el d’Emili Vigo sobre la política catalana…
Manifest d’Intel·ligència Republicana
Declaració, feta pública pel maig del 1930 pel setmanari barceloní «L’Opinió», que afirmava la necessitat per al país d’una república federal moderna, amb un contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).
Aconseguí de reunir les signatures d’una extensa gamma de forces polítiques catalanes d’esquerra membres de la Unió Socialista de Catalunya Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans, republicans radicals Aragay, Cardó, republicans Companys, Samblancat, Rovira i Virgili, sindicalistes Barrera, Trilles, Peiró, obreristes Viadiu, Botella i membres d’Acció Catalana Soldevila, Nicolau d’Olwer Pretengué de donar a Catalunya una opció política diferent a la de la Lliga en uns moments de descomposició del sistema monàrquic de l’Estat espanyol
Miquel Jover
Economia
Història
Mercader.
Amb el seu germà, Anton Jover , fou soci d’una companyia comercial creada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 s’establí a Santo Domingo, però l’any següent donà poders per als seus afers comercials a Jaume Planes, i tornà a Sevilla per comprar blat destinat a una expedició programada a les Índies El 1528 retornà a Santo Domingo, on s’establí definitivament, i durant algun temps fou soci amb Joan de Soldevila en l’establiment d’un ingenio de sucre
Estadi Municipal les Basses
Atletisme
Estadi d’atletisme del barri de les Basses de Lleida.
Fou construït el 1995 per l’arquitecte Jordi Fargas Soler i l’enginyer industrial Josep Casas Soldevila Consta d’una pista reglamentària de tartan amb 400 m de corda, vuit carrers, el camp central de gespa natural, els fossats de salts i la zona de llançaments També té un gimnàs annex, sauna i vestidors El Medilast Sport Lleida Unió Atlètica hi ha organitzat diferents torneigs de la Lliga de clubs, tant catalana com estatal, i també s’hi disputà un Campionat d’Espanya juvenil 1997
Antoni Cortada i Espona
Arts decoratives
Esmaltador.
Es formà i graduà a l’Escola Massana 1945-51, on més tard entrà a formar part de la Manufactura de l’Escola sota la direcció de Miquel Soldevila L’any 1951 assistí becat per l’Escola a l’École des Arts Appliqués à l’Industrie de París El 1956 exercí de professor d’esmalt en els cursos monogràfics de l’Escola En la seva obra aprofundí la utilització de l’esmalt com a matèria sotmesa a gran foc, en la confecció de peces de forma, sobretot en gerros repussats a mà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina