Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a la banda nord-oriental de la comarca, gairebé al bell mig de la subcomarca de Santa Coloma de Queralt Confronta amb els termes de Bellprat, a l’Anoia E, de Pontils SE i S, de Sarral, en el seu agregat de Vallverd SW, de Conesa W i de Santa Coloma de Queralt N El territori, molt accidentat, és limitat en el seu sector sud-oriental i en sectors meridionals pels vessants de la tossa de Montclar 948 m dins la serra que separa les valls del Gaià E dels rius de Vallverd i d’Anguera W És a la banda meridional on hi ha les majors altituds…

Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…

Situació Vista aèria de la vila de Sarral, on s’evidencia el nucli antic de carrers que forma una quadrícula força correcta i, al voltant, l’anella que correspon a l’antic recinte de les muralles ECSA - J Todó Població situada en una plana, al costat del riu de Vallverd, en la confluència de la via que va de Montblanc cap a Santa Coloma de Queralt i Igualada amb la via que va del Camp de Tarragona cap a Tàrrega Mapa 34-16418 Situació 31TCF537897 És al costat de la carretera C-241 que va de Montblanc a Santa Coloma de Queralt, a 10 km de Montblanc JBM Història El lloc de …

Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…

Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Àger Sant Pere d’Àger Sant Vicenç d’Àger Sant Salvador d’Àger Sant Nicolau d’Àger Sant Martí d’Àger Sant Joan d’Àger Santa Coloma d’Àger Santa Creu o Santa Helena Santa Felicitat Santa Maria del Pla Sant Julià de la Régola Santa Eugènia de la Régola La Trinitat de la Régola Sant Pere Màrtir d’Agulló Mare de Déu del Roser de Corçà abans Santa Maria Sant Pere de Millà Sant Josep de Fontdepou abans, Sant Macari Sant Llorenç d’Ares Santa Maria de Sant Llorenç d’Ares Mare de Déu de la Pertusa Santa Maria de Claramunt Sant Bartomeu…

Situació i presentació És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988 És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor Té forma quadrada i 4,2 km 2 d’extensió es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m Limita amb els termes urgellesos de Tornabous,…

Situació i presentació És situat a la part central de la Conca de Barberà, al N de la comarca en sentit estricte Confronta al N i l’W amb el de Passanant, al NE amb el de Conesa, al SE amb el de Rocafort de Queralt, al S amb el de Sarral i al SW amb el de Solivella Disposat a la serra del Tallat dita serra de Forès en aquest sector, a l’interfluvi entre els vessants del riu d’Anguera, pel migdia, i els del Riu Corb, pel N, forma el sector més meridional de Comalats, que a l’W del terme té el punt més alt, el tossal de Comalats 870 m Per la part meridional del terme, mirant a la Conca, corren…

Castell La primera notícia del castell és de l’any 1054, en què el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig d’Agramunt actual Gramuntell a una sèrie de famílies perquè el repoblessin En l’esmentat document es fa constar que Gramuntell en aquells moments formava part del terme del castell de Granyena El domini del comte de Barcelona sobre Granyena també s’observa en la donació que Ramon Berenguer I féu a títol d’esponsalici a la seva dona Almodis l’any 1056, en la qual li llegà, entre d’altres, el castell de Grannana El 1076 Ramon Berenguer I llegà en el seu…

Situació i presentació El municipi de Sant Joan de Vilatorrada s’estén en terreny pla a banda i banda del Cardener, al mig del Pla de Bages, i limitat pels primers contraforts del sistema muntanyós de ponent de la comarca turó de Collbaix , 544 m el Montconill, 479 m Jaumandreu, 439 m La riera de Jaumandreu, o del Clot de les Garses, afluent per la dreta del Cardener, i la de Vallverd, o de les Feixes, que hi desguassa per l’esquerra, constitueixen el límit superior del municipi Altres corrents d’aigua són el torrent de Joncadella dit també d’Olius a mà esquerra del riu i la riera de…

Vista aèria del conjunt, el principal monestir femení de l’orde del Cister a Catalunya ECSA - JT Santa Maria de Vallbona va néixer del moviment o grup de deodonats agrupats entorn de Ramon de Vallbona vers el 1157 S’afilià a l’orde del Cister el 1175 i de seguida esdevingué el monestir cistercenc femení més important de Catalunya La seva influència s’estengué a un conjunt de petits cenobis cistercencs femenins nascuts al seu redós, com Vallsanta, la Bovera i el Pedregal, i a d’altres de més allunyats, com els monestirs de Sant Hilari prop de Lleida, les Franqueses, a la vora de Balaguer, i…