Resultats de la cerca

Competí representant els clubs Bam Chun Dokwan i Lee Young Montcada Fou campió de Catalunya de tècnica i exhibició 2008 i d’Espanya de pumse El 2009 guanyà les medalles de bronze al Campionat del Món i al d’Europa de tècnica El 2003 fou nomenat director i mestre de l’alta escola d’arts marcials Song Duck de Barcelona Dirigí la seva pròpia alta escola de taekwondo, Bam Chun Dokwan III

Els anys seixanta s’uní als tupamaros , i participà en diverses accions de la guerrilla, com ara la presa de la ciutat de Pando 1969 Ferit diverses vegades i empresonat del 1972 al 1985, fou alliberat per l’amnistia d’aquest darrer any, en què l’Uruguai retornà a la democràcia El 1989 s’uní al Movimiento de Participación Popular, que agrupava els antics guerrillers tupamaros reconvertits en organització política integrada, al seu torn, en la coalició electoral d’esquerres Frente Amplio Elegit diputat per Montevideo el 1994 i el 1999 senador, fou reelegit com a diputat el 2004, i l’any següent…

Llicenciat en dret per la Universidad Complutense l’any 1979, el 1981 obtingué plaça per oposició a l’Audiència Provincial de Màlaga, la qual dimití poc després per incorporar-se a l’assessoria jurídica d' Alianza Popular , partit del qual fou secretari general interí en 1986-87 Regidor a Madrid des del 1983, fou elegit diputat en les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Madrid l’any 1987, any que fou senador de designació autonòmica Fou reelegit senador el 1989 i el 1993, i aquest darrer any en fou nomenat portaveu pel Grup Popular L’any 1995 fou elegit president de la…

Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom i d’estil lliure, i entrà als programes de tecnificació de les federacions catalana i espanyola En categories inferiors assolí bons resultats, com el 12è lloc individual en el Campionat del Món júnior 2008 En categoria sènior, des del 2009 formà part de l’equip estatal sub-23, i participà en la Copa del Món del 2010 Compagina la seva carrera esportiva amb tasques d’entrenador de piragüisme en categories inferiors i en l’organització de competicions disputades al Parc Olímpic del Segre

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…

Fill d’immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l’Associació Nacional de Rectors 1984-89, al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència El 1992, amb el suport de l’exèrcit, protagonitzà un cop d’estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que autoritzava un…

Estudià composició per a piano a la seva ciutat natal, i va reforçar el seu aprenentatge entorn de la música a Barcelona, París i Milà, on formà duet professional amb Javier Navarrete De família vinculada al món del cinema, al principi dels anys vuitanta anà a viure a Madrid, on participà en la creació d’algunes bandes sonores per a pellícules de baix pressupost Al llarg dels anys següents guanyà prestigi quan es relacionà professionalment amb produccions de Julio Medem i, sobretot, Pedro Almodóvar Vacas 1991, La ardilla roja 1993, Tierra 1995, Los amantes del círculo polar 1998 i Lucía y el…

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de nombroses…

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc

Estudià piano amb G Kolischer, harmonia amb J Tomás Mújica i composició i instrumentació amb L Baldi L’any 1946, gràcies a una beca de la Fundació Guggenheim, anà als Estats Units, concretament a Tanglewood i Vermont Entre els seus mestres tingué A Copland composició i S Koussevitzky direcció d’orquestra Més tard, amb una beca del govern francès, estudià composició amb D Milhaud i J Rivier al Conservatori de París També fou alumne de l’Escola Normal de Música de la capital francesa, on cursà composició amb A Honegger i direcció d’orquestra amb P Fournet i E Bigot En tornar al seu país, fou…