Resultats de la cerca

Es tracta d’animals de repartició africana, d’aigua dolça, que presenten aletes pectorals lobulades i aleta caudal heterocerca i en els quals l’aleta dorsal és substituïda per una sèrie d’elements aïllats, sostingut cadascun per una espina anterior

La cua és dificerca, les aletes imparelles són unides, i les parelles tenen forma punxeguda l’endoesquelet és cartilaginós La bufeta natatòria és reticulada, i tenen un únic pulmó sense lòbuls La família comprèn actualment una sola espècie, la barramunda

Tenen dues aletes pectorals lobulades, la cua heterocerca i les dents punxegudes, còniques i fortes D’aquests peixos, que respiraven mitjançant brànquies i bufeta natatòria, sortiren dues branques, una de les quals donà lloc als amfibis i l’altra als celacants

Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos…

L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna mediterrània només…

El tallahams Pomatomus saltator és un peix de dimensions considerables, pelàgic i depredador, proveït d’una gran mandíbula i de dents grosses i tallants Domènec Lloris Família pròxima a la dels caràngids, reuneix peixos que tenen en comú el fet de presentar un premaxillar protràctil i una sola espina a l’opercle a més, tenen la boca gran i proveïda de dents fortes i agudes a totes dues mandíbules, al vòmer i als palatins i presenten dues aletes dorsals separades per una petita membrana i una aleta anal precedida per dues espines petites El cos és cobert de petites escates…

Són peixos de grans dimensions, amb disc romboidal i aletes cefàliques en forma de banya A la Mediterrània només hi ha una espècie, Mobula mobular , que pot assolir 5 m de llargada, és planctòfaga, de costums nerítics, i salta sovint, espectacularment, fora de l’aigua

A la base de les aletes pectorals i a l’inici de la cua, hi destaquen sengles taques negres Acostuma a viure solitari, entre prats d’algues, a les costes de la Mediterrània i de l’Atlàntic costes portugueses i de l’Àfrica Occidental

Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…

Les aletes parelles i la caudal són reduïdes, i a la vora externa de l’aleta pectoral té una taca negra Habita als fons arenosos, a una profunditat de 10-70 m És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada