Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
mandolina

Mandolina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit instrument de corda pinçada de caixa piriforme amb fons bombat i mànec curt.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La taula harmònica té una obertura central i presenta un petit desnivell a l’altura del pont El mànec és dividit en trasts fixos de metall i el claviller és pla, amb forma de pala, amb les clavilles situades a la part posterior Les cordes se subjecten amb uns botons que hi ha a la part inferior de la caixa Pertanyent a la família de la mandola , apareix amb caràcters propis al final del segle XVII La més antiga és la mandolina milanesa, amb sis ordres de cordes dobles de tripa que es pinçaven amb els dits La seva…
La natura durant el confinament
Zoologia
L’absència de turisme durant la pandèmia a l’antiga ciutat de Lopburi Tailàndia va permetre l’ocupació dels carrers pels macacos © Sasaluk Rattanachai/ Facebook Durant les setmanes de confinament més rigorós provocat per la pandèmia de la COVID-19 a causa del coronavirus SARS CoV-2, la natura va recuperar terreny ràpidament arreu del món Com que els confinaments més durs es van esdevenir entre el març i el juny del 2020, en plena primavera a l’hemisferi nord, es va veure com la vegetació ocupava terrenys camins, zones industrials i carrers de grans ciutats on semblava que res hi podia créixer…
música de San Francisco
Música
Música desenvolupada a San Francisco (Estats Units d’Amèricca).
Té el seu origen en la missió de Yerba Buena, fundada per un grup de franciscans encapçalats pel frare mallorquí Juníper Serra el 1776 El 1846 fou ocupada pels nord-americans, que li donaren el nom de San Francisco, i experimentà un gran creixement a partir del 1848, que es descobrí or a la regió Els primers concerts orquestrals tingueren lloc pels volts del 1850 i anaren a càrrec de la Germania Singing Society Pel que fa a l’òpera, se sap que el 1851 s’estrenà La sonnambula de V Bellini, a l’Adelphi Theatre Al llarg del segle continuaren les representacions operístiques, amb preferència per…
Prat, Carol i Companyia, a Sabadell
Sabadell ha estat un feu de la llana i dels industrials llaners No obstant això, hi ha dues excepcions Bonaventura Brutau i els seus successors, i Prat Carol i Companyia Són les dues empreses cotoneres, i quasi les úniques, que tenen el seu centre d’actuació a la ciutat del Vallès vegeu també Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter Josep Prat i Lagarriga va néixer a Solsona el 1821 en l’anomenat Molí dels Capellans Als sis anys la seva família passà a residir a Sabadell Aleshores a Sabadell el protagonisme de la llana no era tan absolut com ho fou uns anys després La primera aparició…
Kilian Jornet i Burgada

Kilian Jornet i Burgada
© Salomon
Curses de muntanya i d’orientació
Esquí
Esquiador i corredor de curses de muntanya.
A un any d’edat anà a viure amb els seus pares al refugi de Cap del Rec Cerdanya, cosa que li donà una gran familiaritat amb l’alta muntanya i l’esquí i facilità que es pogués entrenar en el medi alpí Dedicat a la competició d’alt nivell especialitat muntanya i escalada des del 2005, aquest mateix any ingressà al centre d’educació física de la Universitat de Perpinyà de Font-romeu Alta Cerdanya, on compaginà la formació amb l’entrenament Des d’aleshores, ha anat ampliant un palmarès com més va més extraordinari, molt sovint al límit de les capacitats humanes, que l’ha convertit en una figura…
,
Mediapro
Grup empresarial de comunicació.
Fou creat el 1994 per Jaume Roures i Gerard Romy, que posteriorment es desvinculà del grup Des de l’inici, i fins al 2023, Roures estigué al capdavant de l’equip directiu, el qual també incloïa altres antics directius de Televisió de Catalunya , entre els quals Tatxo Benet En un principi se centrà en els serveis integrals per a la producció televisiva i la gestió de drets esportius, orientació que posteriorment ha anat ampliant i diversificant amb l’entrada també en el camp de la publicitat i la consultoria fins a cobrir tots els aspectes de la producció audiovisual El grup ha estat…
Sant Ponç de Prades de la Molsosa
Art romànic
Situació Façana meridional d’aquesta església, sufragània de la Molsosa, molt ampliada i transformada ECSA - JA Adell L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de la Molsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès Mapa 35-14362 Situació 31TCG821285 Història Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es repoblà el terme de la Molsosa es vinculà a aquest castell i a la seva parròquia Les seves funcions no passaren de…
Engelbert Humperdinck
Música
Compositor alemany.
Vida S’inicià en els estudis musicals de molt petit i ben aviat començà a compondre D’aquesta època primerenca daten diverses obres, entre les quals diversos singspiele Els seus pares, però, no veien la música com a futur viable per al seu fill i l’obligaren a estudiar arquitectura L’any 1872 el compositor Ferdinand Hiller l’encoratjà a dedicar-se a la música i Humperdinck entrà al Conservatori de Colònia, on estudià durant quatre anys amb Hiller i altres professors Des de l’any 1876 continuà ampliant els seus coneixements a Munic El 1880, durant un viatge a Itàlia, passà per…
Les biblioteques
Les biblioteques han anat evolucionant al llarg de la història de la humanitat, i ho han fet pel que fa a suports, la forma en què s’organitzen i sobretot en les funcions que els corresponen, la part de la població que en fa ús i, per tant, també el paper que hi té el bibliotecari Des d’una visió històrica i territorial, la generalització de les biblioteques s’esdevé per una banda vinculada a les facilitats en els processos d’edició i a l’abaratiment del cost dels documents, i per l’altra, a la millora de les taxes d’alfabetització dels països És possible definir la biblioteca com un servei…
Llibre de memòries
Historiografia catalana
Annals de la ciutat de València que abracen el període del 1308 al 1644, obra de diversos autors, també coneguda amb el nom de Fastos valentinos.
El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina