Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
simpatia
Filosofia
Sentiment o estat afectiu consistent en el fet de participar en els estats afectius dels altres, sia per un fenomen de contagi espontani, sia per un acte d’atenció reflexiva.
Ha estat explicada diversament al llarg de la història Hi ha tota una concepció còsmica, amb fonaments en l’estoicisme i en el neoplatonisme, que considera la simpatia com el llaç d’unió de tots els elements del cosmos En aquesta línia, els filòsofs romàntics alemanys de la natura, sobretot KReinhardt i ASchopenhauer, l’han considerada com el sentiment que manifesta la unitat vital de cadascú amb tota la realitat En oposició a aquesta, hi ha diverses interpretacions humanes i morals Els filòsofs anglesos de la teoria del sentit moral ASmith, FHutcheson, etc basen l’acte moral en…
nou
Nom donat als fruits d’altres arbres que tenen una certa analogia amb les nous.
tambor
Nom donat a nombroses coses cilíndriques, especialment buides, per analogia amb els tambors o timbals.
epèntesi
Lingüística i sociolingüística
Inserció en un mot d’un fonema no etimològic (per comoditat articulatòria, per analogia, etc).
Són casos d’epèntesi la b de cambra < llat CAMERA i la segona r de murtra < llat MYRTA
filogènesi
Biologia
Procés de desenvolupament dels diferents grups d’organismes en l’aspecte específic i llurs relacions evolutives.
Aquest terme fou introduït per Haeckel en la seva obra Generalle Morphologie der Organismen 1866, en comparar-lo amb el terme ontogènesi , o sia, el procés de desenvolupament d’un organisme Hom ha descobert vincles d’unió entre grups que semblaven molt allunyats per la morfologia i, per contra, grups morfològicament molt semblants, segurament a causa de fenòmens de convergència, s’han revelat molt allunyats La filogènesi d’un grup determinat es basa en les dades que proporcionen la paleontologia, l’embriologia i l’anatomia comparada d’aquest grup, bé que en el pla d’espècie i fins i tot de…
ésser
Filosofia
Allò per què és i existeix tot el que és i existeix.
Com a concepte nuclear de la metafísica occidental hom en troba les arrels en Parmènides, la concepció del qual l’ésser com a realitat única és el que és, l’inamovible i etern, el compacte i invariable determina i condiciona tot el pensament posterior, bé que, per exemple, a l’aristotelisme sigui present també la problemàtica heraclitiana i a l’escolàstica actuï decisivament la correcció cristiana Ambdós elements —heraclitià i cristià— essent ben contraris a la concepció parmenidiana, en ésser purament afegits a ella no aconsegueixen de corregir la comprensió estàtica i fatalista de l’ésser A…
afinitat tipològica
Lingüística i sociolingüística
Analogia que presenten dues o més llengües segons llur estructura gramatical en qualsevol de llurs nivells.
S'oposa a l’afinitat genètica, basada en la derivació històrica més o menys comuna de les llengües En el pla d’una descripció esquemàtica dels fonemes, hi ha afinitat fonològica, per exemple, entre el català i el rus i entre el castellà i el grec modern, malgrat les diferències que en altres nivells separen totes aquestes llengües
artèria

Estructura d’una artèria
Anatomia animal
Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i elàstiques Gràcies a les fibres…
analògic | analògica
Electrònica i informàtica
Dit dels sistemes de transmissió o tractament de la informació que utilitzen models basats en l’analogia.
En són exemples el càlcul i els calculadors que utilitzen com a fonament la substitució de propietats reals de l’objecte del càlcul per propietats semblants o anàlogues dels elements del calculador calculador analògic
magnetó nuclear
Física
Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons, introduïda per analogia amb el magnetó de Bohr
.
Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina