Resultats de la cerca

Fill de l’escultor i orfebre Pietro d’Angelo di Guarnieri Vasari el situa, vers el 1394, a Lucca i, el 1401, a Florència, on participà en el concurs per a la realització de les portes del baptisteri Fou un dels artistes més importants de l’escola senesa situat en un moment de transició, al principi la seva obra fou fidel als cànons gòtics tomba d’Ilaria del Carretto ~ 1406, a la catedral de Lucca, d’un pensat classicisme gòtic, i la Madonna ~1408 del Museo dell’Opera, de Ferrara després evolucionà, influït per l’escola florentina, cap al nou estil renaixentista relleu de la Fonte…

Després d’estudis inacabats de filosofia a la Universitat de Torí, es dedicà a tasques de promoció cultural en diversos àmbits fundà un cineclub i un grup teatral, treballà en biblioteques i també per a agències de premsa de l’ajuntament de Pisa, i, des del 2002, de Roma Collaborador del diari La Repubblica i de diverses revistes, la seva obra narrativa té un acusat component social Publicà les novelles Le scarpe appese al cuore 1995 Un uomo che forse si chiamava Schulz 1998, Premi Campiello, que el convertí en un dels autors italians actuals de més projecció Stramonio 2000  Il dolore…

Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384 El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare El 1398 s’embarcà amb l’estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d’Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard El 1404 comandava l’escorta que protegia l’ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX A Roma fou empresonat al castell…

Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit París, Bibl Nationale, it 568, fou originalment propietat seva La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe , escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li atribueixen…

Estudià dret, però abandonà l’exerci de la professió per a dedicar-se al teatre i a escriure guions Debutà en el teatre amb La pulce d’oro 1935 Obres destacades posteriors són Lo stilita 1937, I padri etruschi 1941, Lotta con l’angelo 1942 i Gorgonio ovvero il Tirso 1952 Començà en el cinema collaborant en films de R Rossellini, M Soldati , A Lattuada i altres directors El 1947 conegué Federico Fellini , amb el qual collaborà estretament en alguns dels films de més projecció Luci del varietà , 1950 I vitelloni , 1953 La strada , 1954 Il bidone , 1955 Le notti di Cabiria , 1957,…

Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac Francesc I, el papa, els estats italians El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig implacable i…

Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual…

Estudià a Bolonya amb GA Perti i GB Martini, i en 1752-53 entrà en la companyia teatral dels germans Pietro i Angelo Mingotti com a compositor i director, i viatjà a les principals ciutats d’Europa Des del 1755 visqué a Estocolm, on Frederic el Gran l’anomenà director de l’òpera italiana i de la música de la cort, càrrec que mantingué fins el 1771 Durant els anys següents decidí compondre òperes segons el model de la tragédie-lyrique establert per CW Gluck, en francès i també en suec, raó per la qual és considerat un dels fundadors del teatre musical a Suècia El 1773 s’inaugurà l’Òpera…

Nasqué en una família de músics en la qual destaquen el seu avi, Giuseppe 1715-1790, el seu pare, Quirino m 1801, i el seu germà Giovanni 1767-1831 Inicià els seus estudis a Correggio i, a onze anys, la Comunità l’envià a estudiar a Parma, on fou alumne d’Angelo Morigi El 1782 es traslladà a Bolonya, on conegué el pare Martini, i posteriorment a Venècia A catorze anys 1783, ja ensenyava música al Civico Collegio de Correggio, ciutat on el 1786 esdevingué mestre de capella L’any següent entrà al servei del marquès Maurizio Gherardini, primer a Torí i després a Venècia, on restà fins l’any 1799…

Fou deixeble de Giovanni Francesco Anerio i estigué al servei de la cort polonesa de Varsòvia com a músic reial, a partir del 1626, i com a mestre de cor, des del 1628 Es retirà el 1649, tot i que continuà desenvolupant la seva tasca pedagògica Entre els seus deixebles hi havia Angelo Berardi, que el cità extensament i en publicà dues obres en Documenti armonici 1687 Scacchi fou un compositor versàtil que escriví amb el mateix encert misses a l' stile antico , madrigals amb baix continu, concerts sacres i òperes Sostenia que cada gènere musical exigeix un estil diferent amb els…