Resultats de la cerca
Es mostren 3321 resultats
deducció transcendental
Lògica
Nom donat per Kant a una part de la Crítica de la raó pura, en la qual pretén de justificar l’aplicació dels conceptes a priori als objectes empírics, mitjançant la recerca de les condicions a priori de possibilitat de l’experiència.
És oposada a la deducció empírica , que, sempre en sentit kantià, consisteix en una aplicació dels conceptes, la justificació de la qual és feta a partir de l’experiència mateixa
normalització
Tecnologia
Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació.
La normalització pot ésser imposada per l’administració pública o establerta per acords interprofessionals o per entitats o organismes especialitzats en cada matèria La determinació de normes facilita l’intercanvi de peces entre aparells o màquines afins de marques o models diferents i permet d’emprar recanvis d’altres marques, garanteix la uniformitat d’un producte d’una tramesa a una altra, protegeix l’usuari o el consumidor dispositius de seguretat en vehicles o en aparells de transport o l’ús de colorants en la indústria alimentària, permet d’unificar criteris en la…
criptografia
Matemàtiques
Aplicació de tècniques matemàtiques que permeten xifrar i desxifrar missatges, de manera que només pugui ésser interpretat pel receptor al qual van adreçats.
Hi ha diferents estratègies per a xifrar la informació, però gairebé totes consisteixen a modificar algun paràmetre de la comunicació segons una seqüència pseudoaleatòria coneguda per l’emissor i pel receptor La seqüència és pseudoaleatòria en aquest sentit el receptor que desconeix la clau amb què ha estat generada interpreta que és del tot aleatòria, mentre que aquell que sí que la coneix pot reproduir la seqüència amb una certa facilitat El xifratge de la informació s’estén a tot tipus de comunicació que requereixi un cert grau de seguretat i als sistemes de radiodifusió de pagament La…
soldadura

Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
axioma de l’elecció
Matemàtiques
Axioma que admet que, donat un conjunt A, existeix una aplicació f del conjunt dels subconjunts no buits de A en A tal que f(B) pertany a B per a tot B de A diferent del buit.
D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn
vehicle de transport amb conductor
Transports
Servei de transport en què el client contracta un vehicle privat, conduït pel seu propietari, a través d’una aplicació mòbil gestionada per una empresa.
L’aplicació, connectada a un GPS , permet localitzar els conductors més propers i ajustar el preu del viatge sobre el qual la companyia cobra un percentatge, en funció de la distància i el temps emprat en el recorregut La diferència amb les companyies de taxis convencionals és que les companyies VTC no disposen d’una flota de vehicles i que els conductors no són professionals, sinó particulars vinculats a través d’un contracte a la companyia que utilitzen el seu cotxe privat per a oferir el servei El conductor, per tant, pot adaptar a la seva conveniència els horaris i els desplaçaments En…
Consell Superior de la Cooperació
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya el 17 de febrer de 1934 en aplicació de la llei de bases de la Cooperació per a Cooperatives, Mutualitats i Sindicats Agrícoles; deixà de funcionar a conseqüència de l’estructuració adoptada pel departament d’economia el 2 d’octubre de 1936.
El 16 de juliol de 1937 reprengué l’activitat, destinada a l’aplicació de l’organització cooperativa de consum, al control de la distribució dels productes de primera necessitat, a la regularització de les cooperatives de producció, creades des del 19 de juliol de 1936, i a perfeccionar i coordinar les mutualitats de Catalunya
acció d’un grup en un conjunt
Matemàtiques
Donat un grup G i un conjunt X, acció d’assignar a cada element g de G una aplicació bijectiva σg de X en X de tal manera que σe (e és l’element neutre de G) és la identitat de X i que σg’ o σg = σg’g, qualssevol que siguin els elements g i g’ de G.
Si g és un element de G , la inversa de l’aplicació σ g és σ g–1 Per exemple, si X , V és un espai afí, l’aplicació v → t v que assigna a cada vector v de V la translació t v definida per v és a dir, t v x = x + v per a tot punt x de X és una acció del grup additiu V ,+ en X Un altre exemple és l’acció per conjugació del grup G de matrius reals invertibles d’ordre n en el conjunt X de matrius reals d’ordre n , definida per la relació σ g x = gxg -1 Si X és un conjunt amb estructura per exemple un espai vectorial i les aplicacions σ g són automorfismes d’aquesta estructura…
arbitratge
Economia
Dret del treball
Apel·lació a terceres persones perquè decideixin en casos de conflicte de treball, manca d’entesa en negociacions, especialment en les negociacions col·lectives, o desacord en l’aplicació de normes pactades amb anterioritat; en alguns casos esdevé un procediment judicial.
És diferenciat de la conciliació o mediació en el fet que no pretén d’arribar a una entesa, sinó que imposa una solució El moment de la iniciació de l’arbitratge i l’àrbitre poden ésser determinats, bé de comú acord entre les parts, o bé per ofici, la qual cosa condiciona que l’acceptació de la resolució sigui voluntària o imposada L’arbitratge obligatori, imposat per l’estat, en ésser basat en la interpretació o aplicació d’unes normes, pot facilitar la solució dels conflictes, però generalment esdevé impotent per a resoldre de forma durable els conflictes d’interessos A l’Estat espanyol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina