Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
espai i música
Música
La música és considerada com un art que es desenvolupa en el temps, en el qual els sons s’estructuren d’acord amb tècniques de composició que porten la música a fluir temporalment en sentit lineal.
L’espai, en canvi, s’entén habitualment com un element extern a la música, que existeix com a àmbit real o físic on aquesta es pot desenvolupar acústicament Això ha estat així durant segles, però en diferents moments històrics la relació de música i espai ha estat tractada de forma no convencional En aquest sentit cal distingir-hi dos aspectes diferents el de l’espai real o arquitectònic i el de l’espai compositiu intern La neutralitat de l’espai real davant de l’estructura compositiva de l’obra musical fou abolida per primera vegada per l’Escola Veneciana dels segles XVI i XVII, en la qual A…
Álvaro Siza Vieira
Arquitectura
Arquitecte portuguès.
Professor a la Universitat de Porto des del 1956, és una de les personalitats més reconegudes del panorama arquitectònic europeu El seu treball es caracteritza per una tasca projectual extremament culta i elaborada en obres de dimensió generalment reduïda Entre les seves obres cal esmentar els habitatges de Matosinhos 1955 i el grup d’habitatges Quinta de Malagueira 1977-79 A Barcelona ha construït el Centre Meteorològic de la Vila Olímpica del Poblenou, conjuntament amb l’arquitecte català Joan Falgueras L’any 1995 fou inaugurat el Museu d’Art Contemporani de Santiago de Compostella Ha…
nucli urbà
Urbanisme
Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.
A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari
gimnàs
Esport
En el món antic, lloc públic destinat a les lluites i altres exercicis corporals.
A l’època homèrica el gimnàs era una pista senzilla o una àrea coberta de sorra Amb el temps evolucionà i es convertí, a la segona meitat del segle IV aC, en un veritable conjunt arquitectònic, l’element més important del qual era la palestra L’escriptor Vitruvi descriví les diverses parts del gimnàs, que hom pot veure, encara actualment, a Olímpia El conjunt d’edificis esportius d’aquesta ciutat és potser l’exponent més fidel de la descripció vitruviana A Roma, el gimnàs experimentà una transformació radical i donà origen a les termes
L’Aleijadinho
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut l’arquitecte i escultor brasiler Antonio Francisco Lisboa.
Molt representatiu de la vitalitat del barroc al Brasil, amb una visió dinàmica de l’espai arquitectònic i de la forma escultòrica Treballà a la regió de Villarrica, on hi ha la seva obra mestra, l’església de São Francisco 1774, amb una planta original que integra perfectament els diversos elements, inclòs l’exuberant retaule És conegut pel conjunt del santuari del Bom Jesus de Matosinhos, a Congonhas do Campo començat el 1799, amb les figures dels profetes, que decoren la monumental escala, que li donaren gran prestigi
Jaume Escofet i Milà
Industrial.
Fundà l’empresa Escofet i Fortuny , especialitzada en paviments hidràulics 1886, per a la qual feren dissenys arquitectes com Gaudí la reedició d’un d’aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d’Or el 1962 Continuada la casa pel seu gendre Emili Farré i Escofet 1878 — 1937, hom publicà al sisè catàleg 1905 un gran aplec de formes modernistes Amb el fill d’aquest, Josep M Farré-Escofet i Escofet 1910, l’empresa incorporà les lloses de paviment aglomerat, vibrat i premsat i estengué les seves activitats al formigó arquitectònic
Andrés de Vandaelvira
Arquitectura
Arquitecte renaixentista murcià.
La seva primera obra coneguda, del 1530, és el convent d’Uclés Conca L’any 1536 treballà amb Diego de Siloé en la construcció de l’església del Salvador, a Úbeda Fou nomenat mestre d’obres de la catedral de Jaén 1554, la seva obra més important, en la qual creà un nou model arquitectònic, que tingué repercussió en l’arquitectura andalusa de l’època Treballà també a Baeza capçalera de l’església de San Francisco i a Úbeda església de l’Hospital de Santiago i palaus Vázquez de Molina i Vela Cobos
Antoni Moras i Navarro
Art
Educació
Mestre i historiador de l’art.
Llicenciat en Història Medieval 1979 i Història de l’Art 1988, exercí de mestre de primària 1978-2006 Des de l’any 1982 collaborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d’unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l’Alt Urgell És autor de Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola 1989 i Quan la Terra era plana 2004, una novella històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’edat mitjana També collaborà com a autor de llibres de text
mènsula
mènsula del balcó de la casa de la ciutat de Cervera
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que sobresurt del parament d’un pla vertical i serveix per a sostenir alguna cosa.
estil georgià
Art
Estil arquitectònic de les colònies angleses d’Amèrica des dels voltants del 1700 fins a llur independència.
Es basa en el palladianisme anglès i es caracteritza pels edificis de rajola vermella i amb decoració de fusta en són exemple les cases residencials de Williamsburg Vírginia, construïdes entre el 1699 i el 1780
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina