Resultats de la cerca
Es mostren 5100 resultats
Euskal Herritarrok
Política
Nom (en català ‘ciutadans bascos’) que adoptà Herri Batasuna per tal de concórrer, en coalició amb altres formacions menors, a les eleccions autonòmiques del 25 d’octubre del 1998.
Liderada per Arnaldo Otegui, donà suport al govern de Juan José Ibarretxe fins al juny del 2000, un cop finalitzada la treva d’ETA Arran de les eleccions al Parlament basc del maig del 2001 passà de 14 a 7 escons Poc després s’autodissolgué i en el seu lloc, al mes de juny, fou creada Batasuna Arran de l’aprovació de la llei de partits, l’any 2003 el Tribunal Suprem illegalitzà Batasuna i les seves predecessores Euskal Herritarrok i Herri Batasuna per considerar que aquestes formacions eren part de l’entramat d’ETA
Agustí Vilà i Conill
Economia
Història
Pilot d’altura i director industrial.
Arran de la seva activitat i estudis marins, anà a Amèrica El 1859 arribà a l’Uruguai, Montevideo, a l’edat de 17 anys, com a agregat a la corbeta “Pepe El Alicantino”, comandada per Pelegrí Pujol i Sala Un any després tornà a Barcelona i s’embarcà amb el capità Salvador Crosas i Vilà en la corbeta “Nueva Lidia”, propietat del seu pare En retornar a la península Ibèrica l’any següent, i, arran dels seus coneixements adquirits, es graduà com a tercer pilot Arran dels viatges que havia fet a Montevideo, s’havia relacionat amb els Cibils de l’Uruguai —i…
província del Rosselló
Província
Nom donat per la monarquia francesa a les comarques catalanes annexades a França arran del tractat dels Pirineus (1659).
Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698 Étienne de Ponts…
la Garrofera
Despoblat
Despoblat del municipi de Xelva (Serrans) desaparegut arran de l’expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.
junta revolucionària del 1868
Història
Cadascuna de les juntes sorgides a l’Estat espanyol arran de la Revolució de Setembre de l’any 1868.
A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona , presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya expulsió dels jesuïtes, dissolució del cos de mossos d’esquadra, rebaixa dels drets aranzelaris, destrucció d’edificis religiosos, etc, insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema de tot l’Estat espanyol La…
Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat al maig de 1932 a Barcelona arran d’una escissió del Partit Republicà Radical Socialista “Regió Catalana”.
Es proposà de “representar el verdadero espíritu del PRRS Español en Cataluña” Era partidari de la línia de Juan Botella Asensi i Eduardo Ortega y Gasset i, quan aquests trencaren amb el partit juny de 1932 i constituïren Izquierda Radical Socialista, aquesta formació n’esdevingué la seva secció catalana des del mes de novembre El president era Eloy Candelas Sánchez
sotsprefecte | sotsprefecta
Història
Càrrec creat al Rosselló (com a la resta de l’Estat francès) arran de la reforma administrativa del 1790.
Era l’immediat inferior del prefecte a cada una de les sotsprefectures del departament El càrrec fou introduït al Principat en ésser incorporat a França, durant l’ocupació napoleònica 1812
Vallterra

Armes dels Vallterra
Llinatge noble originari, sembla, de Valtierra (Navarra) i que s’establí al Regne de València arran de la conquesta.
El primer membre conegut és Pere Eiximenis de Vallterra , que serví Jaume I en la dita conquesta 1238 i després amb motiu de l’alçament dels musulmans a terres de Sogorb, serra d’Espadà i vila d’Eslida Altres membres importants foren Ènnec de Vallterra , Andreu de Vallterra , ambaixador del rei Pere III prop del papa, Bernat Guillem de Vallterra , justícia major dels cavallers, de la ciutat de València 1382, el doctor en drets Joan de Vallterra , enviat per Martí I a Avinyó 1402 perquè es posés al servei de Benet XIII, i Joan de Vallterra , bisbe de Tarassona i ambaixador 1423 d’Alfons IV a…
Le Travailleur Catalan
Setmanari
Setmanari fundat a Perpinyà per Andreu Tourné, el 1936, arran de la formació del Front Populaire de Léon Blum.
Òrgan del Partit Comunista al Rosselló, el 1977 el seu tiratge era de 5 000 exemplars setmanals
Maça

Armes dels Maça
Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça
.
Fou pare de Balasc I Maça , que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs El seu fill Balasc II Maça i Carròs fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere II Maça mort el 1325 Aquest fou pare de Pere III Maça , que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella Del seu segon matrimoni, amb Blanca de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina