Resultats de la cerca

El seu mètode de bombatge òptic llampades d’un tub de xenó enrotllat en un cilindre de robí sintètic féu possible la producció de raigs làser i màser i li valgué el premi Nobel de física l’any 1966 S'oposà a la construcció de la bomba atòmica i a l’acció francesa al Vietnam, i treballà activament a favor de la independència algeriana

Físic francès, germà de Louis-Victor de Broglie Després d’una brillant carrera a l’École Navale, es doctorà en ciències i fundà un centre de recerca de física atòmica Els seus treballs tractaren de l’aplicació dels raigs X a l’estudi dels cristalls Les seves obres més importants són Les rayons X 1922 i Introduction à la physique des rayons X et gamma 1928

Estudià a Bombai i a Cambridge, fou fellow de la Royal Society 1941 i professor de física a Bombai 1945 Estudià la difusió de positrons per electrons difusió de Bhaba 1935 Féu treballs sobre els raigs còsmics, en els quals estudià les interaccions entre fotons i nucleons Fou president de la comissió d’energia atòmica a l’Índia i director del Tata Institute of Fundamental Research in Physics des del 1945

En un sentit més rigorós, relació dQ/dT entre l’energia calorífica dQ lliurada a un sistema i l’augment de temperatura dT , quan aquesta darrera tendeix a zero, sempre que no tinguin lloc canvis de fase o reaccions químiques Si la massa del sistema és un gram, la capacitat calorífica rep el nom de calor específica si és un mol, calor molar, i si és un àtom gram, calor atòmica

Alt comissari francès de l’Énergie Atomique, fou president del Consell Mundial de la Pau i rebé el premi Nobel de química, juntament amb la seva muller, l’any 1935 Continuant les recerques dels Curie, descobrí la radioactivitat artificial i els primers radioisòtops no naturals Intervingué en els primers treballs encaminats a l’alliberament de l’energia atòmica fissió de l’urani i contribuí al descobriment dels neutrons

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979

Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970

Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…

Féu recerques importants en aerodinàmica, que dugué a terme efectuant vols d’assaig a la Royal Air Force durant la Primera Guerra Mundial Estudià amb Chadwick l’energia atòmica i la fusió nuclear El 1827 descobrí la difracció dels electrons, la qual cosa li permeté d’estudiar la natura ondulatòria d’aquests, simultàniament amb CJDavisson però independentment d’ell, i per això li fou atorgat, juntament amb aquest, el premi Nobel de física el 1937

Considerat com un dels fundadors de la mecànica quàntica , ha tingut una gran incidència en el desenvolupament de la física atòmica i nuclear El 1927 formulà l’anomenat principi d'incertesa i el 1932 li fou concedit el premi Nobel de física La seva obra bàsica, Die Physikalischen Prinzipien der Quantentheorie ‘Els principis físics de la teoria quàntica’, 1930, ha estat ampliada en successives edicions Escriví també valuosos assaigs sobre filosofia de la ciència