Resultats de la cerca
Es mostren 373 resultats
Exèrcit Popular Català
Història
Grup armat de caràcter independentista.
Nasqué al principi de la dècada de 1960 impulsat per persones procedents de Front Nacional de Catalunya i inspirat per la doctrina de Josep Maria Batista i Roca Conegut amb el nom EPOCA, que li atribuí la policia política franquista, es concebia com un exèrcit a la reserva que es preparava per intervenir en una situació de crisi nacional, com ho havia estat el 6 d’octubre de 1934 Les principals activitats d’aquesta formació clandestina foren la instrucció militar i el finançament illegal per a l’obtenció d’armament i per a aquestes pràctiques Se li atribueixen les morts de l’…
Carlo Ricciotti
Música
Violinista i empresari teatral italià.
Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle XVIII, en què…
David
Música
Rei de Judà i d’Israel.
Les fonts que informen sobre la seva figura són contradictòries pel que fa a la seva biografia Segons unes es guanyà el favor del rei Saül com a músic, per calmar l’esperit maligne que el monarca duia dins, però també es diu que fou gràcies a la seva victòria sobre Goliat, un guerrer filisteu El que se sap realment és que fou proclamat rei cap al 1010 aC, i que uní Judà amb les terres del nord d’Israel seguint una política exterior expansionista, parallelament a la seva tasca dficació interior Convertí Jerusalem en capital del regne, i construí un nou temple La seva figura ha representat…
Serra
Pintura
Família de pintors de Barcelona, activa a la segona meitat del segle XIV.
Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és Francesc Serra II…
Bernadí Vallmanya
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d’Oliva Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474 amb la composició Por ab gosar, ardiment e temor , considerada per la crítica plagi d’un poema del cavaller valencià Joan Guerau Les dues obres que se li atribueixen que figuren en el certamen immaculista de l’any 1486, i que foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria , podrien correspondre en realitat a Antoni de Vallmanya Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres el Cordial de l’ànima 1495…
,
Pau Parassols i Pi
Historiografia catalana
Comunicació
Cristianisme
Periodisme
Historiador i publicista.
Estudià al seminari de Vic i exercí el sacerdoci al bisbat de Vic, i, a partir del 1871, al de Barcelona, on fou capellà de la Casa del Retir Publicà nombroses monografies i articles referits a indrets i personatges d’aquests bisbats, a partir de dades recollides sobre el terreny i que no sempre interpretà amb sentit crític entre d’altres, San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misterio 1859 reed 1874 i 1894, Nostra Senyora del Remey en Grexenturri 1863, Historia de San Pedro de Casserras 1867, Martirologi català 1880 i Manlleuencs illustres 1890 Reelaborà la llegenda del…
, ,
Marcabrú
Música
Trobador de probable origen gascó, un dels més coneguts i de més anomenada entre la resta de trobadors de l’època.
Actiu a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, cap al 1134 es traslladà a la d’Alfons VII de Castella i Lleó, al costat del qual romangué aproximadament fins el 1143 Posteriorment entrà en contacte amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei d’Aragó, a la cort del qual escriví un dels seus poemes més celebrats, el Vers del Lavador , "cançó de crozada" que més aviat es coneix pel seu primer vers, Pax in Nomine Domini La composició, una de les poques referides a un tema peninsular que es conserva amb música, acostuma a datar-se entre el 27 de juny i el 24 d’octubre de 1149, dia en…
Geòrgia 2009
Estat
Geòrgia es recupera lentament i durament de les conseqüències del conflicte de l'agost del 2008 amb Rússia Els romanents bèllics encara van ser visibles els refugiats van tornant lentament als seus llocs d'origen, sempre que les milícies abkhazes o ossetes ho permeten, cosa que fan amb dificultat, i les destrosses són reparades a tots dos bàndols enmig d'un fort aparell propagandístic sobre la barbàrie dels oponents A Ossètia del Sud i a Abkhàzia, soldats russos i milícies locals van continuar detenint ciutadans georgians, segons van denunciar organitzacions internacionals de drets humans…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
Onofre Vicent Escrivà d’Íxer i de Montpalau
Historiografia catalana
Erudit i poeta.
Vida i obra Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany, era fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història, i fundà l’Acadèmia de València 1685 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies, i veié moltes de les seves composicions publicades en llibres de festes o collectius, tot i que eren versos de circumstàncies Més originals sembla que foren les seves aportacions historiogràfiques tanmateix, han desaparegut o són illocalitzables, o d’accés difícil Deixà inèdits un munt de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina