Resultats de la cerca

El concepte brollà com a mitjà de comprensió de l’ésser de les coses, de llur unitat i multiplicitat i de llur permanència i moviment Per a Plató, la forma eîdos , l’ésser constitutiu de les coses, resta fora d’elles, en el regne de les idees universals de les quals els objectes són còpies o reflexos, i és percebuda per l’enteniment Aristòtil, d’altra banda, dedueix, enfront del problema de l’esdevenir, que l’ésser sensible es compon, com a elements constitutius, de la matèria, o substrat, i la forma eîdos, morfé , determinant, ambdós inseparables el real és el compost d’ambdues, però…

Els àtoms es mouen en l’espai buit, i la causa de llur moviment és purament mecànica La naixença i la mort no són sinó agregacions i disgregacions de les parts res no es crea i res no es destrueix L’atomisme nasqué com a reacció a la concepció estàtica de l’ésser de Parmènides i volia acordar la teoria amb la percepció sensible, en la qual es donen els fenòmens de multiplicitat i individualitat Amb tot, mantingué la racionalitat de l’ésser en atribuir a cada un dels àtoms les notes de l’ésser eleàtic i en reduir la qualitat a quantitat i el canvi a ple moviment L’atomisme…

La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir,…

Honorat Rigau a 1592 — 1621, successor d’Antoni Peitaví, contractà el 1596 unes pintures amb el capítol d’Elna i el 1609 pintà el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Déu de Montalbà Vallespir El seu fill Honorat Rigau i Nofra — 1624 contractà el retaule de Sant Ferriol per als mínims de Perpinyà 1623, actualment a la parròquia de Sant Joan Un germà d’aquest, Jacint Rigau i Nofra — 1631, també pintor, fou el pare de Maties Rigau , pintor que deixà l’ofici pel de sastre Fills d’aquest foren el pintor Jacint Rigau-Ros i Serra i…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri, objecte constant de…

Com a conseqüència, però, de la impossibilitat de reduir, històricament, la nació, a un concepte unívoc, les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes , més que no pas de nacionalisme No és el mateix contingut de nacionalisme el que hom pot detectar quan l’observa en les seves manifestacions immediatament anteriors a la Revolució Francesa i immediatament subsegüents, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’…

Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans…

La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la fundació a dues germanes donzelles En registres de la baixa edat mitjana, apareix administrada per la…