Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
bastigi
Construcció i obres públiques
Armadura, marc, bastiment, fet amb llistons, especialment el que serveix de suport a un plafó de la mateixa amplada i alçada.
El bastigi es distingeix del marc pel fet que és collocat darrere el plafó o entre dos plafons i resta amagat
bossellat
Tecnologia
Perfil o secció curvilínia a la superfície d’un plafó de fusta o en els caires interiors d’un bastiment o porta.
Els llits
Art gòtic
Els llits eren, junt amb els contenidors, els mobles més importants dels habitatges, paradoxalment, però, no des del punt de vista constructiu o decoratiu, atès que eren menys costosos que el seu parament D’estructura simple, el moble era la base sobre la qual es disposaven les valuoses teles i els elements que formaven el parament, tal com apareix reflectit a la iconografia No se’n conserva cap exemplar i a la pintura apareixen representats completament coberts, amagant del tot o parcialment l’estructura del moble, la qual cosa dificulta el coneixement dels sistemes constructius i la…
fusa
Transports
Acció de lliscar, un bastiment lliure d’amarres, damunt els pals enseuats, sense aturar-se fins que resta surant en la mar, avarada.
serra
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC142120_FOTOTECA2661.jpg)
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
finestra
![](/sites/default/files/media/FOTO/Finestra_ antiga_CIC_20100430_11819.jpg)
Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
ascensor
![](/sites/default/files/media/FOTO/ascensor_elèctric.jpg)
Esquema d’un ascensor elèctric
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es…
Santa Margarida de la Vilella (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Santa Margarida de la Vilella des del costat nord-est L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, a frec amb la comarca del Berguedà, al vessant occidental de la serra de Travil hi ha l’esglesiola de Santa Margarida, envoltada de nord-oest a nord-est pels tossals de les Monges i de Casòliba i les serretes de cal Bertran i les Bassetes, i a migjorn per les fraus de Vilella vers el sud-est, l’horitzó s’eixampla i es pot veure una bona part de la serra dels Batets i de la serra i pla de Busa Mapa 292M781 Situació 31TCG932576 Gairebé…
Sant Serni de Llanera de Solsonès o del Bosc
Art romànic
Una vista del conjunt exterior de l’església de Sant Serni de Llanera L Prat L’església de Sant Serni de Llanera es troba situada al costat sud-oriental d’aquest municipi, entre el riu de Llanera i el barranc de Bringués Mapa 329M781 Situació 31TCG727338 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà poc després del punt quilomètric 25 es troba un camí que mena a Ardèvol Al punt quilomètric 4, a mà esquerra, hi ha una pista senyalitzada que porta a l’església, on s’arriba després de recórrer 2 km Per entrar-hi cal demanar la clau a la casa veïna S’hi celebra culte esporàdicament CRP…
Els mitjans de transport
La tècnica dels transports La tècnica dels transports tracta de les diferents maneres en què es realitza el trasllat d’un lloc a l’altre de passatgers o de mercaderies i dels vehicles utilitzats amb aquesta finalitat A l’hora d’elaborar una classificació dels vehicles de transport és possible agrupar-los d’acord amb el suport sobre el qual es desplacen Així, a grans trets, tindrem els mitjans de transport terrestres per carretera, per ferrocarril o per cable, els mitjans de transport per aigua marítims, fluvials i lacustres i els mitjans de transport aeris A més, un mitjà de transport es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina