Resultats de la cerca

Mestre en arts i qualificador del Sant Ofici, fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor Predicador ampullós, publicà alguns sermons 1730-32 Escriví una dissertació històrica sobre el seu poble natal, algunes poesies en català, en castellà i en llatí i una comèdia en català, Santa Rosa del Perú Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà publicat sense data cap al 1730

Fill natural de Pere Agustí Morlà Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí Participà amb èxit en un gran nombre de certàmens literaris És autor d’un entremès, El doctor Rapado 1636, i d’una Exhortació a la fidelitat de la nació valenciana al lloctinent de València RPonce de León 1644 El 1649 participà amb una Sátyra en defensa de las comedias en un debat públic sobre aquest tema Presoner a la torre de Serrans, escriví una llarga descripció rimada de la seva captivitat

Doctor en teologia, fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, catedràtic del seminari i beneficiat de la seu de Girona 1793 Publicà diverses obres religioses en castellà El ilustre obispo y mártir san Narciso, modelo de santa vida , 1792 entre el 1802 i el 1817 escriví una Collecció de poesies catalanes i treballs històrics que han restat inèdits Dissertació demarcant els pobles de Catalunya anomenats ilergetes, cossetanys i suessetans, Notícia de les guerres en quines van distingir-se els prínceps de Catalunya

Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid Almenys des del 1529 habitava a la ciutat de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia Bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya per nomenament el 1558 Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà fill del seu germà notari, Damià, que féu hereu Aquest el representà al concili de Trento

Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de València i succeí Francesc Vives com a mestre de capella de Sogorb 1771-79 Autor de Domine ad adjuvandum , d’un Beatus vir , un Laudate Dominum i de diversos Magnificat , obres que són en llur majoria per a veus i acompanyaments instrumentals També escriví l’obra Alegóricos métricos 1768 Posteriorment compongué un Miserere a vuit veus 1776, un Dixit Dominus 1787 i diversos villancicos , composts entre el 1771 i el 1786, entre els quals destaca Qué belicosos ecos 1786

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Fou beneficiat de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i corresponent a l’Academia de la Historia de Madrid Tenia relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l’Arxiu de la Ciutat, de Barcelona Fou corresponsal d’Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas 1779-92 El 1803, amb motiu de la distribució de premis a Llotja, a Barcelona, pronuncià una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i alhora notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista

El 1533 esdevingué beneficiat de la seu de Mallorca Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs

Fou el primer organista beneficiat de la catedral de Zamora, on estigué actiu almenys entre el 1707 i el 1716 El mateix any 1707 publicà a Salamanca un tractat sobre diversos aspectes de la teoria i de la pràctica musicals el cant pla, la polifonia, el contrapunt i la composició Médula de la música teórica Participà en la polèmica generada per la Missa Scala Aretina , de Francesc Valls, amb dos opuscles publicats el 1716 on es mostrà favorable a la controvertida dissonància de segona menor de la missa de Valls

El Tribunal General de la Unió Europea desestima l’acusació de la Comissió Europea contra el Real Madrid El 2013 l’òrgan del govern de la UE va considerar que el club espanyol s’havia beneficiat d’ajudes d’estat illegals en la permuta de terrenys amb l’Ajuntament de Madrid, per les quals havia de retornar 18,4 milions d’euros En la resposta al recurs del club, el Tribunal dictamina que la CE no va provar de manera satisfactòria que les suposades ajudes conferissin un avantatge a la part acusada