Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Charles François Gounod
Música
Compositor francès.
Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama universal Escriví…
Sebastián Iradier Salaverri
Música
Compositor basc.
Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos corejats El…
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de…
Joan Alston Sutherland

Joan Sutherland
© Fototeca.cat
Música
Soprano australiana.
Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves…
Joan Oncina i Espí
Música
Tenor.
Estudià a Barcelona amb Mercè Capsir , amb qui debutà el 1945 al Teatre Principal de Girona interpretant el paper de Des Grieux, de Manon , de J Massenet El 1947 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el paper de Paco, de La vida breve , de Falla, i el 1949 interpretà el Paulino d’ Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Continuà la seva carrera a Itàlia, on tingué com a mestre Edoardo Fornarini, i el 1948 debutà al San Carlo de Nàpols en el paper de Jaquino de Fidelio , de Beethoven, i en el de Fenton de Falstaff , de Verdí, i l’any 1956 hi interpretà el Pamino de La…
,
Mirella Freni
Música
Nom amb el qual és coneguda la soprano italiana Mirella Fregni.
Nascuda en una família de músics, de ben petita desenvolupà els seus dots artístics i als deu anys ja cantà una ària de La Traviata L’any 1950 inicià estudis al Conservatori de Bolonya, que posteriorment amplià amb Ettore Campogalliani a Màntua El 1955 debutà a Mòdena en el paper de Micaela Carmen i tres anys més tard guanyà el concurs de cant de Vercelli El 1961 inicià la seva projecció internacional amb la intervenció al Covent Garden en Falstaff , en versió dirigida per Carlo Maria Giulini Posteriorment debutà al Teatro alla Scala de Milà 1963 i al Metropolitan Opera House de Nova York…
,
Pau Civil i Costa
Música
Tenor.
Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà una…
,
Emili Altés i Safont
Dansa i ball
Ballarí, coreògraf i pedagog.
S’introduí en la dansa a Barcelona el 1941 amb el mestre Sacha Goudine El 1946 conegué Paul Goubé i Joan Tena, i fou Tena qui li presentà la que fou la seva principal mestra, Montserrat Costa Estudià dansa clàssica amb la mestra Marina Noreg El 1950 entrà als Ballets de Barcelona contractat per Joan Magriñà, i n’esdevingué primer ballarí el 1952 L’any següent, installat a Brusselles, la mestra Jane Perphanos el contractà com a professor de dansa clàssica i espanyola Fou primer ballarí de diverses companyies, i el 1958 participà en l’Expo 58 de Brusselles amb la companyia de Mariemma en…
saxòfon
Saxòfon baix
© Fototeca.cat
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica, construït normalment de llautó.
Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables, són tapats per…
Jussi Björling
Música
Tenor suec.
A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el paper de Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l’Òpera de Viena 1936 per a…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina