Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
hortalissa
Tomàquets i mongetes
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc.).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la…
coroide
Anatomia animal
Membrana de l’ull, al bulb ocular, entre l’escleròtica i la retina, per on transcorren els vasos sanguinis destinats a la retina.
nebenkern
Biologia
Estructura del citoplasma, que hom suposa que es forma per capes successives del reticle endoplasmàtic, disposat com les capes del bulb d’una ceba.
elèctrode de vidre
Química
Elèctrode consistent en un tub de vidre en forma de bulb, de parets molt fines, que actua com a membrana semipermeable als ions H+
.
És el més emprat per a la mesura del pH Quan conté una solució 0,1 M d’àcid clorhídric i hom l’empra amb referència a l’elèctrode de calomelans, el pH de les solucions que hom mesura és donat per l’expressió pH Y 16,903 E E 1,873 25°C L’elèctrode de vidre pot ésser emprat per a la mesura del pH entre 0 i 13 i no és afectat per oxidants, reductors ni composts orgànics
Sistema nerviós vegetatiu
Fisiologia humana
El sistema nerviós vegetatiu regula el funcionament dels òrgans interns, de manera involuntària i inconscient La seva estructura de funcionament és similar a la de la resta del sistema nerviós l’estat de l’activitat visceral i els processos metabòlics és detectat per receptors especials que transmeten la informació a uns determinats centres del sistema nerviós central Integrant els diversos impulsos rebuts, aquests centres nerviosos transmeten al seu torn impulsos nerviosos als òrgans interns per regular-ne la funció A les vísceres de l’organisme es troben distribuïts una gran diversitat de…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
rinencèfal
Anatomia animal
Part del cervell, filogenèticament molt primitiva, que efectua una funció olfactòria i que és constituïda pel bulb olfactori, la cinta olfactòria i la circumvolució subcallosa.
La galàxia
El cosmos medieval La Galàxia està formada per nebuloses, immensos núvols de gas i pols, i innumerables estrelles, algunes solitàries i d’altres agrupades en cúmuls En la imatge el color blanc característic de la Via Làctia ESO / S Guisard En aixecar el cap de nit es veu, a grans trets, el mateix cel que veien els éssers humans més antics El significat de l’espectacle celeste és, però, molt diferent per als éssers humans de principi del segle XXI que per a les generacions anteriors Fins la revolució científica del segle XVII es considerava que la Terra ocupava el centre de l’Univers Al seu…
úlcera pèptica
Patologia humana
Pèrdua de substància penetrant, de curs crònic i d’evolució per brots, de les zones del tub digestiu banyades pel suc clorhidropèptic (estómac i bulb duodenal).
En l’etiologia d’aquesta malaltia intervenen factors locals isquèmia, secreció àcida, barrera mucosa, etc i constitucionals predisposants hàbit astènic, grup AB0, etc Clínicament es manifesta per epigastràlgies a temporades estacionals, amb cremor que calma amb la ingestió alimentària i d’àlcalis La diagnosi és efectuada per la clínica del malalt i per exploració radiològica amb suspensió de bari o per endoscopi La determinació de la clorhídria basal i després d’estímuls histamínics i la determinació de la gastrinèmia per radioimmunoassaig són tècniques recents que faciliten la comprensió…
al·liïna
Bioquímica
Constituent inodor del bulb de l’all, present també en d’altres espècies del gènere Allium
, que dóna un hemihidrat que es fon a 164-166°C.
Soluble en aigua, insoluble en els solvents orgànics Per l’acció d’un enzim específic produeix olor d’all i té una acció antibacteriana similar a la de l’allicina