Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
Carència de minerals
Definició Hom considera que existeix una carència de minerals quan la concentració orgànica d’un determinat mineral és tan deficient que provoca una sèrie de trastorns més o menys característics Causes, tipus i manifestacions Diversos elements minerals són necessaris per a l’ésser humà, pel fet de formar part dels teixits orgànics o d’intervenir en reaccions metabòliques calci, ferro, coure, iode, zinc, crom, cobalt, seleni, magnesi, manganès, fluor, etc Tanmateix, el requeriment de la majoria d’ells és tan mínim que pràcticament no han pogut ésser definides les conseqüències de llur…
L'electrometal·lúrgica de l'Ebre
Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…
pluja àcida
Meteorologia
Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d’aigua atmosfèric.
Aquesta pluja té efectes altament corrosius i provoca un augment fortíssim de l’acidesa dels rius i llacs i, en general, del sòl, el qual priva del calci per lixiviació
caolinització
Geologia
Tipus de meteorització dels feldespats, en la superfície de les roques i sobretot en els sòls, provocada per l’aigua amb àcids húmics i diòxid de carboni.
És una alteració de les roques amb sílice i alúmina especialment activa en climes plujosos, caracteritzada per un empobriment en cations calci, potassi, sodi, ferro que va transformant la roca en caolinita
calciúria
Patologia humana
Presència de sals de calci en l’orina; normalment s’eliminen 200 mg de calci al dia.
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el més corrent…
càlcul
Patologia humana
Concreció sòlida d’un volum i un aspecte variables, anomenada vulgarment pedra
, formada sobretot a expenses de les sals contingudes en els líquids de l’organisme, especialment la saliva, la bilis i l’orina.
Aquestes sals es dipositen al voltant d’un nucli, generalment proteic, bé que a vegades, com en els càlculs urinaris, pot ésser al voltant d’un cos estrany o bé es formen per la interacció de diversos factors, com l’estasi biliar o la inflamació o la discòlia, en les afeccions de les vies biliars Els càlculs salivals solen presentar-se a la glàndula submaxillar, i són constituïts per fosfat i carbonat càlcic en unió amb substàncies orgàniques Els càlculs biliars es desenvolupen molt més sovint a la bufeta biliar que no a les vies biliars poden ésser constituïts per colesterol, per l’…
titanat
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de diversos òxids dobles de titani i altres metalls.
Són de gran importància econòmica, puix que constitueixen les menes més importants del titani En són exemples característics la ilmenita FeTiO 3 , coneguda com a titanat de ferroII , i la perovskita CaTiO 3 , coneguda com a titanat de calci
ciment
Geologia
Substància sòlida que s’estabilitza entre les partícules d’un sòl soldant-les entre elles.
Inicialment portat per l’aigua, el ciment precipita sobre les partícules formant capes o ponts Entre els ciments més freqüents hi ha composts de ferro o d’alumini, de silici, d’argila, de carbonat o sulfat de calci, etc
purpurina
Química
Sòlid cristal·lí, de color vermell, poc soluble en l’aigua i soluble en l’alcohol i l’èter, que es fon a 256°C.
Existeix en forma de glucòsid en l’arrel de la roja Hom l’obté sintèticament per oxidació de l’alitzarina i és emprat com a colorant per al cotó, en la tinció microscòpica i com a reactiu analític per al calci
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina