Resultats de la cerca

Religiós escolapi Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila allà es doctorà en teologia 1770, estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771 De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes històrics,…

Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el…

Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo…

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa el 1228 el domini passà als senyors de Costumà, i el 1417, al monestir de Benifassà El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617 consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites inicialment 11, entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma sota la seva dependència L’edifici central, a 500 m d’altitud, damunt el cingle de Sallent, és obra dels segles XVII i XVIII tenia una…

Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de…

Carmelità d’identificació dubtosa, residí als convents de Barcelona i de Reus i fou dues vegades provincial del seu orde a Catalunya És autor de dos sermons en català inèdits relacionats amb les revoltes de 1641-42 i d’un sermó politicoreligiós publicat a Barcelona el 1641, de to patriòtic i amb nombroses referències bíbliques, que té com a eix central la legitimació religiosa de la causa catalana i del seu acostament a Lluís el Just , amb crítiques al comte duc d’Olivares i a l’ambició curialesca de l’aristocràcia catalana També és autor de les obres Historia de la vida y…

Filla del notari Llorenç de Vedruna i Malet, pertanyia a la petita noblesa barcelonina el 1799 es casà amb el vigatà Teodor de Mas i de Sauleda, procurador causídic, i s’establí a la ciutat de Vic Enviduà a trenta-tres anys 1816, després d’haver tingut nou fills Fixà la seva residència al mas de l’Escorial de Vic Entre el 1821 i el 1824 es traslladà a la Catalunya del nord de l’Albera a causa del triomf liberal i de les seves idees absolutistes De retorn a Vic portà a terme la fundació d’una congregació femenina destinada a la beneficència i a l’educació de noies 1826, animada pel caputxí…

Hom pot trobar-ne l’origen en l’Hospital de Sant Joan, del qual existeix constància documental des del 1244 Situat en un antic convent carmelità del s XVII adaptat a hospital civil a mitjan sXIX, la guerra civil de 1936-39 en paralitzà les reformes, i en 1938-39 fou traslladat al convent de Sant Rafael de la Selva del Camp Durant el franquisme tingué la funció de centre de beneficència i clínica oberta En instaurar-se la democràcia i recuperada la Generalitat de Catalunya, fou adscrit a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya XHUP 1985 Sotmès a successives…

Jesuïta, fou rector dels collegis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, provincial de la corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat…

Filla d’uns botiguers albanesos, entrà 1928 a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham Irlanda Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un collegi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta Fundà la congregació de les missioneres de la caritat 1950 i obrí el Nirmal Hriday ‘Cor pur’, llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800…