Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
Paratiroide
Anatomia humana
Les paratiroides són dos parells de glàndules situades per darrere de la tiroide Es tracta de dos parells de corpuscles arrodonits, que fan entre 3 i 15 mm de llargada cada una de les glàndules que formen un parell és situada darrere cada lòbul de la tiroide, de manera que una glàndula del parell superior i una altra del parell inferior es troben darrere cada lòbul tiroïdal L’íntima relació entre les paratiroides i la glàndula tiroide explica que en les operacions destinades a tractar alteracions de la tiroide es puguin extirpar o lesionar accidentalment les glàndules paratiroides Les…
El que cal saber de la cirrosi biliar primària
Patologia humana
La cirrosi biliar primària és un trastorn crònic del fetge, de causa desconeguda, que s’inicia amb la inflamació i la posterior destrucció dels canalicles que buiden la bilis elaborada pel fetge per tal de conduir-la fins a l’intestí prim, i que en les etapes més avançades afecta l’òrgan en conjunt i origina una cirrosi Per bé que en la majoria dels casos aquest trastorn es manifesta ja des dels inicis amb coïssor a la pell, icterícia o tonalitat groguenca de la pell i deposicions diarreiques, clares i brillants, de vegades roman asimptomàtic molts anys, fins i tot durant tota la…
Aton
Mitologia
Déu de l’Egipte antic, el nom del qual designava el disc solar, manifestació de Ra.
Si bé en aquesta accepció el mot era antic, com a divinitat Aton no apareix fins la dinastia XVIII, en el regnat, potser, de Tuthmosis III i Amenofis II i, amb seguretat, en el de Tuthmosis IV Durant el regnat d’ Akhenaton esdevingué, oficialment, l’únic déu d’Egipte Es formà aleshores una nova teologia religió egípcia , la màxima expressió de la qual és l’ Himne a l’Aton , amb clares influències sobre el Salm 104 La doctrina, d’origen solar i activament monoteista d’ací, persecució dels altres cultes, anà evolucionant en el decurs del regnat de forma que d’un Aton concebut…
Proterozoic
Geologia
Terme com més va més usat per a significar la part més moderna del Criptozoic o Precambrià.
Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap bioestratigrafia…
Sant Salvador de Claravalls (Tàrrega)
Art romànic
El poble de Claravalls, a 337 m d’altitud, és situat a llevant del tossal d’Espígol El lloc de Claravalls és conegut des de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell un alou a Claravalls La parròquia de Sant Salvador de Claravalls estigué subjecta a Santa Maria de Guissona, tal com consta en l’acta de consagració de l’esmentada canònica de l’any 1098 A la darreria del segle XIV, en la dècima papal recaptada al bisbat d’Urgell l’any 1391, consta que el capellà de Clares Valls hi contribuí amb 20 sous La primitiva església devia perdurar fins que als segles…
romanç
Música
Gènere cançonístic de tipus narratiu, molt popular, escrit en versos en què els parells presenten normalment rima assonant.
En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíllabs, bé que, per influx del romance castellà molt abundant en la literatura d’aquesta llengua, acabà imposant-se el vers heptasíllab La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb tornada o sense,…
cantus coronatus
Música
Locució utilitzada cap al final de l’Edat Mitjana, per a designar el cant coronat, amb la qual hom es refereix a dues categories diferents de la música vocal medieval.
En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’…
duresa
Fotografia
Grau de contrast entre els blancs i negres en un positiu o entre les zones clares i opaques d’un negatiu.
foca

Foques comuns
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Nom donat a diversos gèneres de mamífers de la família dels fòcids, de l’ordre dels carnívors, subordre dels pinnípedes, com Phoca, Cystophora, Monachus, etc.
La foca comuna Phoca vitulina és un animal de cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat La pell és d’un color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre Habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses, en grups d’uns vint individus, i penetra de vegades en els rius L’acoblament té lloc d’agost a octubre, i la gestació dura 11 mesos el part és a terra, i en neix normalment un únic cadell S'alimenta sobretot de peixos bacallà, peixos plans, salmònids, etc, i completa la dieta amb crustacis, calamarsos i també…
Ignasi d’Arquer i de Grau
Història
Noble i financer.
Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina