Resultats de la cerca

Molt vinculat als enciclopedistes, el seu llibre De l’esprit 1758 fou cremat públicament i prohibit Materialista i sensualista, fonamentà la moral en l’interès social Fou un dels precursors ideològics de la Revolució Francesa Entre les seves obres pòstumes cal esmentar De l’homme, de ses facultés intellectuelles et de son éducation 1772

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87

Participà en els campionats del món del 1966 a Portillo Xile, on guanyà el descens i la combinada alpina, i el 1968, en els Jocs Olímpics de Grenoble, assolí tres medalles d’or descens, eslàlom especial i eslàlom gegant

Es graduà en matemàtiques i enginyeria elèctrica a la Universitat de Michigan 1936, i posteriorment amplià estudis al MIT, on es doctorà en matemàtiques 1940 i collaborà amb Vannevar Bush en l’estudi de l’aplicació de l’àlgebra de Boole a la commutació de circuits elèctrics Compaginà la recercà als Bell Laboratories 1941-72, on durant la Segona Guerra Mundial treballà en criptografia i el desenvolupament de sistemes antimíssils, i la docència al MIT 1958-78 És el creador de la moderna teoria de la informació , basada en el dígit binari bit com a unitat elemental d’informació En la seva obra…

Poeta, narrador i periodista, considerat un dels grans renovadors de la novella negra Esdevingué militant comunista després d’una joventut de compromís cristià vinculat al moviment Pax Christi, coincidint amb els anys de revolta de la dècada dels seixanta Com a poeta publicà Poemes à haute voix 1970, Terre de Feu 1972, Braises, brasiers, brûlures 1975 i Loin de tous rivages 1997 Com a novellista, és autor de Total Khéops 1994, Chourmo 1996, Soléa 1998 i Le Soleil des Mourants 1999

Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…

Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974

Estudià musicologia amb O Kinkeldey, O Gombosi i AT Davison a la Universitat de Harvard -on obtingué el doctorat el 1954- i composició amb W Piston, K Rathaus i R Thompson Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1953-59 i també a Yale des del 1959, on, a més, fou catedràtic 1969-75, 1992 Professor convidat per diverses universitats, entre les quals Califòrnia, Princeton, Michigan, Zagreb, Granada i Barcelona, fou president de nombroses institucions musicals, com ara la Societat Americana de Musicologia 1970-72, el Consell Nacional de les Arts en l’Educació 1967-69 i la Societat…

Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929

Fou director espiritual de santa Margarida Maria d’Alacoque i un dels primers propagadors de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Beatificat per Pius XI el 1929, la seva festa se celebra el 15 de febrer