Resultats de la cerca

La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy,…

S’inicià en la música amb el seu pare després prosseguí els estudis al conservatori de la seva ciutat natal i, més tard, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1972 debutà al Teatro Nuovo de Milà amb la direcció del Werther , de J Massenet Claudio Abbado el reclamà com a assistent per a la Scala i de seguida s’especialitzà en la direcció d’òpera Del 1974 al 1977 actuà als EUA Chicago i San Francisco, el 1978 debutà a la Scala amb I Masnadieri , de G Verdi, i un any després ho feu al Covent Garden de Londres Després de dirigir amb notable èxit a Alemanya, fou nomenat director…

Estudià literatura, piano i musicologia a les universitats de Michigan i Yale Interessat especialment pel lied , prosseguí la seva formació a la Musikakademie de Viena amb Erik Werba, que impartia classes sobre el tema, i també amb Kurt Schmidek i Hilde Langer-Rühl Considerat el successor del pianista Gerald Moore, es convertí, com ell, en pianista acompanyant de grans liederistes europeus, com Elly Ameling, Gundula Janowitz, Aafje Heynis, Dietrich Fischer-Dieskau, Martti Talvela o Jessye Norman, especialment durant la temporada de concerts que ell mateix organitzà a Viena a partir del 1968…

Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des…

Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca Marenzio, Antonio…

Estudià lleis a Pàdua Menà una vida agitada, agreujada per un caràcter inestable, al límit amb el desequilibri psíquic, cosa que en feu un símbol de l’artista genial i inadaptat Membre de l’Accademia degli Eterei, del 1565 al 1586 estigué sota la protecció dels ducs de Ferrara, amb els quals trencà violentament En 1586-92 visqué a la cort dels ducs de Màntua, i posteriorment, reclòs en un monestir de Roma Escriví poemes amorosos que foren la base de múltiples madrigals La seva obra cabdal és, però, el llarg poema èpic La Geru salemme liberata , molts fragments del qual foren aprofitats en…

Se sap poc de la seva primera joventut, però sembla que exercí d’organista en diverses esglésies de la regió de Cremona Des del 1583 estigué actiu a la capella musical de la família dels Gonzaga a Màntua i a partir del 1596, arran de la mort de Jacques de Wert, exercí el càrrec de mestre de capella de la cort ducal A la seva mort, la plaça fou ocupada per Claudio Monteverdi Tot i que també publicà algunes composicions sacres, destacà com a compositor de madrigals, que foren molt difosos i gaudiren d’una molt bona acollida Entre el 1579 i el 1612 se n’editaren no menys de vuit…

Nascut en una família d’humanistes, fou professor de retòrica 1557 i el 1560 es casà amb Taddea Bendidio, germana de la cantant Lucrezia Bendidio Del 1567 al 1588 fou diplomàtic al servei del duc d’Este, Alfons II, ocupació que no aturà la seva abundant producció poètica Les seves Rime , publicades per primer cop el 1598, són la culminació del gènere pastoral, juntament amb l’obra del seu gran rival Torquato Tasso, amb el qual es disputava la preeminència en els textos dels compositors de madrigals Claudio Monteverdi, Carlo Gesualdo, Philippe de Monte, Giaches de Wert, Benedetto…

Estudià cant a Barcelona, i després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas anà a Itàlia per ampliar la seva formació Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1964-65 interpretant el paper d’Escamillo Carmen El 1967 guanyà el Concurs per a Veus Verdianes de Busseto, i l’any següent fou contractat per a cantar a la Scala de Milà sota les ordres de Claudio Abbado, al costat de Jaume Aragall Actuà a l’Òpera de Viena, al Covent Garden de Londres on debutà el 1976, al Metropolitan de Nova York i en diversos teatres d’Itàlia, el Japó, el Canadà, els Estats…

Fou fundat a Pàdua el 1959 per Claudio Scimone, que n’és el director titular des d’aleshores Si bé en una primera etapa es consagraren exclusivament a la recuperació i difusió de l’obra d’Antonio Vivaldi i els mestres venecians, I Solisti Veneti han conreat també el repertori estrictament contemporani amb l’estrena de partitures de compositors com Franco Donatoni, Sylvano Bussotti, Luis de Pablo, Charles Chaynes o Marius Constat Sempre sota la direcció de Scimone, juntament amb el musicòleg Pietro Spada, el conjunt ha treballat especialment en la recuperació de partitures oblidades del segle…