Resultats de la cerca

Escriví La segunda parte de Orlando, con el verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles, fin y muerte de los doce Pares de Francia Saragossa 1555, Anvers 1556 i 1557, Alcalá 1579, dedicada a Pere Gilabert de Centelles, quart comte d’Oliva És un llarg poema epicocavalleresc de trenta-cinc cants en octaves que imita i continua en clau hispànica l’ Orlando furioso ariostesc, alhora que constitueix un panegíric del llinatge dels Centelles Abundós en aventures fantàstiques, al cant XV apareix un vaticini on s’enumera i elogia alguns poetes valencians vinculats als Centelles, precedent…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica  i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular , dirigida per Fèlix Sardà i Salvany S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la Revista Católica , i el 1892 obrí una impremta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico 1883 i …

Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio de historia…

Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de…

Becari del Collegi Major Santo Tomás de Villanueva, es doctorà en teologia Fou condeixeble i amic dels bisbes Castellote i Laguarda Exercí el ministeri sacerdotal, entre altres localitats, a Alcalà de la Jovada, al Collegi de Vocacions Eclesiàstiques de Sant Josep de València, a Torís i a Xest És autor de Gozos de la Beata Inés , Breve Compendio de la vida de la Beata Inés i Reseña histórica de la villa de Benigánim 1901, text que, en tretze capítols, dona notícia dels establiments religiosos, les institucions municipals i benèfiques, les fonts de riquesa i els elements de vida,…

Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València 1872-78 El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878 Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat Fou doctor en teologia i dret canònic Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental commemorativa…

Elaborada per encàrrec de l’Institut d’ Institut d’Estudis Catalans , que tingué cura de la publicació de l’obra 1918, recollia la normativa acceptada per la institució i, com a tal, hom en reconegué l’autoritat fins el 2016, que l’IEC publicà una nova Gramàtica de la llengua catalana Fou precedida per diversos assaigs preliminars del mateix autor Ensayo de gramática del catalán moderno  1891, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 i Gramática de la lengua catalana 1912, considerada la primera regida per criteris científics i important pel caràcter descriptiu i les nombroses…

Agent de negocis establert a Barcelona, el 1761 publicà una Carta erudita que contiene un breve compendio de las virtudes morales i potser el Caxón de sastre cathalán El 1762 edità el Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico , on, influït per BJFeijoo i JFde Masdéu, combaté la superstició i intentà d’analitzar críticament els fenòmens de la natura i de la història inclogué, també, per primera vegada, una secció d’actualitat, amb informació econòmica, sobre el moviment del port, vendes de cases, etc Hom l’ha considerat, per aquest motiu, un precursor…

Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de…

Vida Inicià els seus estudis a València i durant un cert temps formà part de la Banda Municipal d’Alacant La figura i el mestratge de P Pérez i Gascón l’influïren poderosament, tant en el vessant pedagògic com en la seva posterior decisió d’organitzar grups corals El 1860 creà l’Orfeó Valencià, una entitat pionera al País Valencià, encara que de curta vida Penella fundà la primera Escola Municipal de Música de València i organitzà bandes de música Des del 1899 fou professor de música a l’Escola Normal Superior de Mestres Publicà diferents mètodes, com el Método elemental para piano 1879, els…